Catalanofòbia banal (amb bombolles)

El Cap d’Any és moment de llevar els taps de les ampolles i brindar pels desitjos que volem veure complerts aquest 2024. Si algun lector va anhelar veure erradicada la catalanofòbia, em temo que avui he vingut a aixafar-li la guitarra. Titular d’El Español: “Festes de Nadal apolítiques: 7 caves que no són catalans”. És un exemple meravellós –i amb la grata pessigolla de l’anhídrid carbònic– de nacionalisme banal, que, traduït a l’escatològica i catalana manera, vol dir no ensumar-se els pets. Perquè poques coses més polítiques se m’acudeixen que fer un article recomanant caves d’arreu menys del lloc on són característics. Em deleixo per llegir l’article sobre els millors formatges de Burgos de Valladolid. El subtítol és de traca: “Sense ànim de sembrar polèmica, aquesta és la nostra selecció de caves elaborats fora de Catalunya. Per seguir descobrint la versatilitat del gran escumós nacional i, per què no, calmar l’ambient a les sobretaules nadalenques”. Es dedueix que posar un cava català a taula és més lleig que pegar a un pare. El subtext verinós del plantejament és que qualsevol expressió catalana, pel fet d’existir, és una provocació. I que la millor actitud és amagar-la a les lleixes altes del rebost.

L’article diu que vol descobrir les regions menys conegudes on també s’elabora aquest vi escumós, i és un ànim legítim. Però el títol desmenteix les bones intencions. I també les tira per terra una cua on es llegeix: “Potser així evitarem alguna de les avorrides discussions nadalenques amb el cunyat de torn que solen enterbolir les sobretaules familiars”. Si El Español volia excitar la catalanofòbia de la seva parròquia i, de passada, concitar un boicot al cava català, almenys podia tenir la valentia de dir-ho a la cara, alçant la seva copa amarga de fel.