Audiovisual
Mèdia 04/10/2022

La CCMA demana al Govern 100 milions més i els productors en reclamen 70

El sector exigeix que TV3 no es quedi els drets digitals per a la seva OTT si no els paga a banda

3 min
Jordi Oliva, president de PROA, cap de taula en un moment de l'esmorzar de premsa

Barcelona"TV3 ha deixat de ser motor de l'audiovisual". Aquest ha estat un clam recurrent de les productores audiovisuals, des que el 2010 van començar-se a aplicar retallades de pressupostos de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que no s'han revertit mai. Ara l'ens públic aprofita el compromís polític per refundar els mitjans de la Generalitat i ha sol·licitat al Govern que el seu pressupost augmenti, a quatre anys vista, en uns 100 milions d'euros. Així ho ha revelat aquest dimarts el president de PROA, la patronal majoritària del sector, en un esmorzar de premsa. I demanen que almenys 70 d'aquests milions es dediquin a compres externes. Aquest 2022, el conjunt d'aportacions públiques a la Corporació supera els 240 milions, per a un pressupost total de despesa de 310 milions.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

"No volem només els diners, sinó un canvi de mentalitat", ha explicat el president de l'entitat, Jordi Oliva, que estava acompanyat d'altres dirigents de la federació, que integra associacions específiques sobre cinema, televisió, animació o documentals. "Com que durant els últims anys la guerra política que hi havia era pels informatius, això nostre ha quedat en segon pla", ha declarat. I ha encès el llum d'alerta per l'èxode de talent que està marxant a Madrid. "En animació i documentals érem líders", ha lamentat Oliva. En dotze anys, la inversió de la Corporació en compres externes ha passat de 149 a 47 milions d'euros.

També ha sigut dura en la seva reivindicació la vicepresidenta de ficció, Valérie Delpierre. "Abans fèiem els nostres productes gràcies a TV3. Ara els fem a pesar de TV3. És un partner al qual anem més per inèrcia i estima a l'equip que per una altra cosa. Entre el propòsit [de ser motor de l'audiovisual] i la realitat... no hi ha matx". Des de les files d'animació, Iván Agenjo ha lamentat com, a vegades, s'abaixen els pressupostos de les obres "perquè el 6% de TV3 es converteixi en un 30%, i acabes fent obres més senzilles". Oliva ha reblat: "Quan la participació és tan minoritària, tot i que surti el logo, ¿podem dir que segueix sent una producció catalana?"

Amb tot, els representants dels productors afirmen que hi ha bona sintonia amb els set membres actuals del consell de govern i que la pressió l'exerceixen de cara als partits, perquè no posin bastons a les rodes a aquest increment de pressupost. Però hi ha un tema que s'endevina polèmic de cara a l'entesa entre Corporació i empreses externes: la gestió dels drets digitals. I aquí és on entra en joc el canvi de mentalitat reclamat. Com que des de la CCMA es vol impulsar una plataforma OTT, a l'estil de Netflix, es tem que en els encàrrecs que es facin als productors es pagui el mateix preu de sempre, però retenint els drets per a aquesta finestra d'exhibició a internet. Això perjudicaria els seus associats, argumenten des de PROA, perquè aleshores perdrien una de les vies, cada cop més importants, per rendibilitzar els seus productes: la venda internacional i global.

En aquest sentit, els productors lamenten que, sovint, només apareguin com a persones que demanen ajuts públics. "Nosaltres portem subvencionant la televisió pública des de fa deu anys i no al revés. El diferencial entre el que costa veritablement l'encàrrec i el que paguen el posem nosaltres, en hores, en demanar favors a la desesperada...", assegura Albert Solé, vicepresident de documental. En altres etapes d'aquesta relació d'estima i desacords amb TV3, els productors suggerien que els mitjans alleugerissin el nombre de treballadors, ja que el personal acaparava vora dos terços del pressupost. El fet que ara sobrevoli la idea d'augmentar l'aportació pública per dur-la a temps de precrisi apaivaga aquesta tensió amb els treballadors. Tot i així, PROA reclama que el gruix dels nous ingressos vagi a parar a les compres externes, que és el capítol més perjudicat en l'última dècada.

Durant l'esmorzar s'han tocat també temes col·laterals, com ara les diferents crides que fa el departament de Cultura per a projectes que van a parar a la graella dels canals de la Corporació. Són ben vistes per al sector, però reclamen que quedin consolidades, per eliminar la incertesa de saber si l'any que ve es mantindran. També es veu amb bons ulls el projecte de Hub Audiovisual que es planeja per a les Tres Xemeneies, entre Sant Adrià i Badalona, sempre que no es quedi només en una estructura de platós. "No som els dels ferros, nosaltres", explicava Oliva. "Els equipaments seran benvinguts, però sobretot el Hub ha de ser també pol de creació de talent i d'atracció de producció estrangera".

L'entitat lluita també, des d'un cert pessimisme –o escepticisme–, contra la finta aconseguida a última hora per Mediaset i Atresmedia durant la negociació de la Llei General Audiovisual espanyola perquè siguin considerades també productores independents i puguin optar també a les quotes que el text imposa a les OTT globals. PROA ha rebutjat frontalment una definició que els inclogui i treballa amb Cultura per aconseguir que la futura llei del cinema, que regeix sobre les subvencions, les deixi fora. Alhora, busca que Europa defineixi què és una productora independent de manera que el duopoli televisiu, amb gran capacitat de dominància, en quedi exclòs.  

stats