Toni Soler i la divina providència
Els esquetxos humorístics que utilitzen la religió com a element principal per construir la història formen part de la tradició televisiva des de fa dècades. El Saturday night live, el programa de la NBC que es pot considerar un referent internacional en qüestions còmiques, ha trobat en aquest tipus d’humor la manera de criticar actituds ultraconservadores i fins i tot desdramatitzar un puritanisme hipòcrita que impregna la nació.
El 2013 l’actor Jason Sudeikis feia de Jesucrist i apareixia dins el vestidor dels Denver Broncos davant l’admiració de tot l’equip de futbol americà. Quan el fill de Déu s’asseia al banc per parlar amb els jugadors, es veia que duia els clàssics mitjons d’esport sota les sandàlies. Jesús renyava l’equip perquè en els darrers mesos totes les victòries havien sigut gràcies a ell i, com que n’estava tip, decidia assumir el rol d’entrenador. No era un personatge magnànim sinó més aviat cansat d’haver d’estar ajudant a tothom. Anys abans, l’actriu Sally Field havia interpretat una mestressa de casa beata que resava per qualsevol cosa fins que Jesús se li apareixia a la cuina. El Redemptor, fart perquè les pregàries constants de la dona el saturaven de feina, li demanava que resés menys: “No cal que resis perquè no se t’enganxi l’arròs”. La dona, dolguda, es venjava resant encara més per sabotejar-li la feina al Salvador. Un esquetx molt més irreverent era la paròdia d’un tràiler de Django unchained. La pel·lícula fictícia es titulava Djesus uncrossed i el Messies ressuscitava amb esperit venjatiu i violent. Dominava tot tipus d’armes semiautomàtiques, disparava amb l’agressivitat habitual de les pel·lícules de Tarantino i fins i tot amb una espasa partia el cap d’un soldat romà en dues meitats, deixant un rastre de sang i fetge. Saturday night live també ha fet humor sobre la Bíblia. En un esquetx, una família profundament religiosa buscava una solució a l’avorriment del seu fill amb el llibre sagrat. En un gir surrealista li donaven al nen una Bíblia il·lustrada on els personatges estaven representats pels ocells més comuns dels Estats Units. S'hi veien un seguit d’estampes delirants i sanguinàries amb pardals amb corona d’espines. “Els ocells fan la història més real”, deia el pare satisfet de la solució. La còmica Lena Dunham va interpretar el paper d’Eva al paradís, feminista i superada per les amenaces divines, amb una narrativa pròpia de la sèrie Girls.
El poder incommensurable de la religió ha fet que tota la simbologia cristiana formi part de la cultura popular. Igual que la política i l’esport –dues altres religions amb feligresos que sovint se senten ofesos–, la religió ha esdevingut patrimoni universal i, per tant, s’integra també en l’univers humorístic televisiu. Dimarts al vespre Toni Soler va fer una cosa poc habitual en els comediants en situació de conflicte: defensar l’esquetx a capa i espasa, des de la mateixa televisió, amb arguments i amb més humor. Els ofesos tenen dret a protestar i, en tot cas, si la fe és sincera, deixar el càstig en mans de la divina providència.
