LES SEQÜELES DE LA CENSURA

‘De cara’: els censurats miren a càmera

El fotògraf Isidre García Puntí ha retratat alguns protagonistes de la repressió

Jordi Pesarrodona, r egidor de Cultura i comediant

Tardor del 2017. El Jordi es va acostar amb un nas de pallasso a un Guàrdia Civil mentre s’escorcollava el departament de Governació i també va defensar el seu col·legi electoral. Tot i procedir de manera pacífica, se’l va acusar de desobediència, resistència greu a l’autoritat, incitació a l’odi i de ser un líder tumultuós. Es va demostrar que les últimes acusacions eren falses i es van arxivar, però es manté la de desobediència per la notorietat pública del seu càrrec.

Hi ha la temptació de creure que l’augment de la repressió que s’observa a Espanya és un bolet sorgit de cop. Però el fotògraf Isidre García Puntí desafia aquesta noció. Com a especialista en moviments socials, sap que fa anys que s’estava gestant aquesta retallada de drets. “Ja fa uns quants anys que cobreixo moviments socials i manifestacions”, explica. “Per a alguns sectors, aquest autoritarisme no és res nou, però, com que al principi afectaven grups marginals, no trepitjava ulls de poll”.

García Puntí ha elaborat el projecte fotogràfic De cara, presentat a l’Institut d’Estudis Fotogràfics, en el qual retrata una vintena dels protagonistes involuntaris dels actes de censura: periodistes, músics, professors o polítics són només alguns dels col·lectius que han vist en els últims temps com s’ha volgut limitar la seva capacitat discursiva.

“No pretenc gran cosa”, explica García Puntí en la presentació de la seva obra. “És gairebé un treball de mera catalogació. Ho vull documentar, perquè quedi. I perquè, posant-los junts, potser donen una idea de la situació i de com amb el temps l’acumulació de notícies indignants -també la profusió de querelles i condemnes- es dilueix en la normalitat d’un panorama esperpèntic per als drets i les llibertats”.

Elgio, raper

2017. 12 rapers de La Insurgencia són acusats d’enaltir el terrorisme amb les seves cançons. Entre ells hi ha Alex Nicolaev, artísticament conegut com a Elgio. Van ser condemnats a dos anys de presó, tot i que el 18 de setembre del 2018 l’Audiència Nacional va rebaixar la condemna a 6 mesos perquè els grups dels quals parlaven ja estaven inactius. Això els deslliura d’acabar entre reixes, però fa que mantinguin antecedents penals. Elgio segueix recorrent la sanció econòmica.

Jorge Correa ‘Boro’, p eriodista

29 de març del 2014. La policia va colpejar i va detenir el periodista mentre cobria la manifestació Jaque a la monarquía. Paradoxalment, se’l va acusar a ell d’atemptar contra l’autoritat: se’l va condemnar a 6 anys de presó i se li va posar una multa de 6.200 euros. Al novembre del mateix any va arribar una segona detenció, en el marc de l’operació Araña. A finals del 2018 va ser absolt dels primers càrrecs, però el gener del 2018 se’l va condemnar a un any i mig per enaltiment del terrorisme arran d’uns comentaris a Facebook.

Maria Blanco, m estra

Octubre del 2017. Aquesta professora va ser denunciada pels pares d’un alumne, tots dos agents de la Guàrdia Civil. L’endemà de l’1-O el nen de 7 anys va arribar a casa plorant perquè els seus companys li havien dit que els seus pares pegaven a la gent. Els agents van acusar Blanco d’incitació a l’odi, tot i que va ser un incident entre nens i a l’hora del pati. La mestra explica que s’havia autocensurat a l’hora de tractar l’afer a l’aula precisament per por de les conseqüències.

Willy Toledo, a ctor

Juliol del 2017. L’actor publica uns comentaris a Facebook en què es “caga en Déu”. Posteriorment, l’associació Abogados Cristianos el denuncia per ofendre els sentiments religiosos. L’actor considera que això no és pas delicte i es nega a declarar. Ara Toledo serà jutjat tant pels delictes d’ofensa religiosa com pel d’obstrucció a la justícia. Ningú ha estat condemnat per blasfèmia des de l’any 1977, dos anys després de la fi del franquisme.

Pablo Hásel, raper

2014. El raper és condemnat a dos anys de presó per enaltir el terrorisme en les seves cançons, concretament ETA i el Grapo. El 2017 la fiscalia sol·licita cinc anys més de càstig, afegint-hi els delictes d’injúries contra la Corona i les institucions de l’Estat. El veredicte arriba el març del 2018, quan se li imposa una pena de 2 anys de presó i 24.300 euros. L’Audiència Nacional ho va rebaixar a nou mesos, perquè els grups en qüestió ja no estan en actiu.

Valtonyc, raper

23 d’agost del 2012. El raper mallorquí és detingut per la Policia Nacional per la lletra de les seves cançons, per presumptament incitar a l’odi ideològic i la violència, enaltir el terrorisme i injuriar la Corona. Acusat d’aquests delictes, el febrer del 2017 és condemnat a tres anys i mig de presó. El 23 de maig del 2018, un dia abans d’haver d’entrar-hi, viatja a Bèlgica, on encara viu exiliat. Un jutge belga ha denegat l’extradició, emparant-lo sota la llibertat d’expressió.

Mercè Alcocer, r edactora de política a Catalunya Ràdio

Febrer del 2016. Alcocer, que habitualment cobreix tribunals, va ser l’encarregada d’informar de la declaració de Jordi Pujol a l’Audiència Nacional. Segons la policia, Alcocer va traspassar els límits de la zona habilitada per als periodistes a l’intentar aconseguir declaracions de l’advocat de Jordi Pujol. Perjudicada per la coneguda com a llei mordassa, la van penalitzar amb uns 600 euros de multa. Tot i recórrer al Defensor del Poble, la multa no se li ha retirat.

Tamara Carrasco, a uxiliar administrativa

Abril del 2018. La Guàrdia Civil acusa Carrasco de terrorisme i la deté per un whatsapp en què, en una nota de veu, plantejava una vaga general. El fiscal de l’Audiència Nacional hi afegeix rebel·lió i demana presó preventiva. L’Audiència Nacional va desestimar els dos delictes, però l’obliga a comparèixer cada setmana als jutjats i li prohibeix sortir de la seva ciutat, Viladecans. Al novembre l’Audiència va enviar el cas a la justícia ordinària.

Toni Albà, a ctor, autor i còmic

Octubre del 2017. La Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la magistrada Carmen Lamela acusen l’actor català arran de la publicació d’uns tuits en què feia bromes sobre la jutge i els cossos policials. Els seus jocs de paraules podrien ser considerats un delicte d’injúries, a més d’injúries amb publicitat. El novembre del 2018 el jutge instructor ordena que s’obri la vista oral, mentre la fiscalia demana una sanció de 19.200 euros. Albà ho titlla tot plegat de “patètic”.

Més continguts de