El CGPJ, amb c de crispetes

La negociació de la renovació del poder judicial assegura unes grans tardes de titulars i crispetes. El repte no és petit: es tracta de narrar el repartiment desvergonyit de cadires al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) mantenint al mateix temps la idea d'una judicatura independent a Espanya. Philippe Petit, el funambulista que va caminar sobre un cable d'acer d'una torre bessona de Nova York a l'altra, no s'hi atreviria. El País ho intenta, tanmateix: "El PP inicia la negociació del Poder Judicial amb el veto a dos progressistes". És un titular que deixa en mal lloc els populars –comencen el procés censurant algú pel fet de ser progressista– i que contrasta vivament amb el de l'Abc: "El PSOE valora cedir a Podem dos llocs en el Poder Judicial". Aquí ja no són progressistes, sinó de Podem. La norma és clara, tot i que no figuri en cap llibre d'estil: els vocals del CGPJ són progressistes o conservadors, quan són dels teus, i del PSOE o del PP (o de Podem), quan són dels dolents.

Un altre titular nutrici i eloqüent és el de La Razón: "Podem amenaça la renovació del CGPJ". Què s'han cregut, els polloso-bolivarians? ¿Com gosen interrompre el noble festí bipartidista? No és que el PP els veti, no: és que Podem s'entesta en tenir llocs de poder només perquè l'han votat 3,1 milions de persones! Amb aquest panorama, la negociació pot anar per llarg. Però hi ha diaris que, malgrat tot, miren de mantenir una actitud positiva: "PSOE i PP s'acosten a un pacte judicial després de dos anys de bloqueig", escriu en primera pàgina La Vanguardia, mentre el quiosc de Madrid crema amb acusacions creuades. Potser té raó, i tot plegat és l'escenificació. Però, per si de cas, posaré una altra bossa al microones, que d'aquest bol ja només em queda el blat de moro sense esclatar.