Llibertat d'expressió
Mèdia 23/01/2023

Ciberassetjament a les periodistes: "Els senyors que no s’embruten les mans, però assenyalen"

Les professionals de la informació denuncien els atacs que reben a les xarxes, organitzats i amb objectius polítics

3 min
El Parlament ha acollit la taula rodona sobre ciberassetjament a dones periodistes

BarcelonaDarrere un atac a les xarxes contra una periodista hi ha primer algú que l’assenyala: "Senyors que no s’embruten les mans", explicava l’advocada Laia Serra, però que posen el focus sobre la professional perquè li caiguin en tromba una munió de perfils, sigui de persones reals o comptes falsos, amb l’ànim de condicionar la periodista perquè s’autocensuri o minvi la seva confiança. "T’enfonses. No et sents digna. T’altera l'autoestima, que és el que volen. Jo anava tremolant a algunes tertúlies", resumia la periodista Gemma Herrero, una de les ponents de l’acte Ciberassetjament a les dones periodistes: una forma de violència creixent, que el col·lectiu Ciutadella i les periodistes parlamentàries han celebrat al Parlament, amb prop de 150 assistents.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

"Et fan sentir que no mereixes estar en aquell lloc, que hi has arribat perquè ets d’un determinat partit polític. Et fan sentir indigna, que no mereixes aquella feina", apuntava en el mateix sentit la periodista Cristina Puig, que va patir campanyes constants de vexacions i insults quan presentava el FAQS a la televisió pública catalana. Aquests atacs busquen "desfer" la reputació de la periodista i eliminar-la de l’esfera pública perquè ha "ocupat" un lloc reservat a un home, resumia Mònica Terribas. Per a l’exdirectora de TV3, hi ha diferents maneres d’abordar la problemàtica. Ella va decidir evitar mirar constantment els comentaris a les xarxes, sobretot Twitter, perquè sabia que si ho feia l’afectaria i acabaria condicionant la seva feina. Un distanciament que també va agafar la presentadora Ariadna Oltra "per pura supervivència".

Però això no sempre és possible. Herrero, autònoma i amb necessitat de tenir presència a les xarxes per mantenir col·laboracions, hi ha de ser per força i això la situa en un lloc de màxima exposició. I més en l’àmbit esportiu, un "sector hipermasculinitzat", on treballa i on les "dones són percebudes com a elements estranys" per alguns homes: "El futbol és el seu lloc. Què sabràs tu de futbol?" Les persones que assenyalen saben molt bé el que fan. "A mi m’ho feia un advocat, que treballa per a la Diputació. Ell sap molt bé el que fa, no insulta, només assenyala", sintetitza Herrero. I un cop han posat el focus en tu, apareixen centenars de perfils, "organitzats i amb un fons ideològic i polític", segons Serra, per amplificar l’atac. "Hi ha partits, clubs de futbol, empreses privades que volen crear un marc mental, manipular l’opinió pública", denuncia Puig, que reclama que les empreses investiguin qui hi ha darrere aquestes campanyes, i per a qui, de fet, per molt que s’eviti estar pendent dels missatges a les xarxes, la pressió acaba irremeiablement arribant a la periodista: "Hem normalitzat el bullying de tota la vida. L’anonimat a les xarxes socials permet la impunitat".

Les quatre ponents, moderades per la periodista Laura Aznar, van defensar denunciar els atacs i mantenir aquesta problemàtica en l’agenda mediàtica de manera continuada. "No tenim un problema de marc jurídic, sinó un problema de la societat, de falta de respecte i masclisme; hem de ser com una gota malaia", argumentava Terribas agafant-se a les paraules de l’advocada Laia Serra, per a qui aquesta violència digital "silenciadora" no pot agafar-se com una qüestió "banal" perquè "danya la qualitat democràtica".

El paper dels homes

Les periodistes que van intervenir en l’acte van explicar que moltes vegades s’havien sentit soles perquè molt poca gent els donava suport de manera pública quan rebien un atac organitzat a les xarxes. Fins al punt que, a vegades, no responien a la gent que els ajudava per evitar que la campanya també caigués a sobre dels que trencaven el silenci còmplice. Per abordar el ciberassetjament cal implicar totes les institucions, també suport psicològic que haurien d’assumir els mitjans –va demanar Puig– i que tothom revisi els seus comportaments. Sobretot els homes. "Quan diuen els companys: «Això ens passa a tots». I una merda. ¿A ells els diuen «amb qui s’han allitat»?, ¿els diuen «putes»?", llançava amb contundència Herrero. "No som impostores. Totes tenim un camí recorregut. Periodistes homes, reviseu-vos i mireu enrere. No sé si vull la vostra complicitat", reptava en la mateixa línia Oltra, que exigia que en aquesta matèria no es pot fer "ni un pas enrere" perquè està en joc la professió periodística.

L’acte el va obrir la presidenta interina del Parlament, Alba Vergés, i el va conduir Sara Gonzàlez, que ha patit ciberassetjament arran de publicar un reportatge sobre l’abús de poder exercit pel diputat de Junts Francesc de Dalmases: "¿Us imagineu anar pel carrer i que desenes, centenars o milers de persones us insultessin o amenacessin de forma sistemàtica? Això passa a les xarxes. S’acarnissen especialment en les dones i té un impacte personal invisible. El 73% de les dones periodistes han patit o pateixen aquesta violència, segons un estudi de la Unesco. Ni callarem ni ens faran callar".

stats