El govern espanyol continua ensopegant amb els codis QR

BarcelonaDos nous requisits oficials previstos per a l'1 de gener del 2026 han generat polèmica: Verifactu, el protocol de facturació verificable d'Hisenda que genera codis QR, i les balises V16 connectades que la DGT vol imposar als conductors. Tot i ser tècnicament molt diversos, tenen en comú haver despertat novament la suspicàcia dels ciutadans sobre una suposada voluntat dels governs de vigilar les accions i els moviments de la població.

Verifactu s'ha ajornat formalment fins al 2027, mentre que les V16 mantenen la data d'entrada en vigor però amb la promesa de "flexibilitat" en les multes durant els primers mesos. La desconfiança no és casual: l'administració espanyola porta anys fracassant amb qualsevol iniciativa digital, des d'aplicacions mòbils fins a sistemes de rastreig.

Verifactu: el codi que no es pot esborrar

Verifactu neix per erradicar el programari de doble comptabilitat que permet alguns empresaris portar una caixa B digital prement un botó. La idea s'inspira en la filosofia de la cadena de blocs (blockchain): l'encadenament de registres.

Quan un lampista o una botiga emeti una factura, el programari generarà una empremta digital única (un hash) que conté informació de la factura anterior. Si l'empresari intenta esborrar la factura número 10, la cadena es trencarà a la número 11 i l'Agència Tributària rebrà automàticament una alerta. Adeu a la comptabilitat relativa.

La novetat visible és un codi QR imprès obligatòriament a cada tiquet de caixa. La fantasia d'Hisenda és convertir cada ciutadà en inspector fiscal: escanejant el QR amb el mòbil, podràs comprovar si el bar ha declarat aquell import. Una mena de ludificació de la inspecció tributària.

Les empreses i els autònoms poden triar entre dues modalitats. Amb la primera, el programari gratuit Verifactu envia les dades instantàniament a Hisenda. La segona ho conserva tot en local però exigeix signatura electrònica. Algunes fonts estimen que una pime típica haurà d’invertir entre 1.000 i 6.000 euros per adaptar-s'hi.

Però aquesta revolució haurà d'esperar. Davant el risc de col·lapse tècnic i la pressió de patronals com PIMEC, l'obligatorietat s'ha ajornat al gener del 2027 per a empreses i al juliol per a autònoms. Resulta que adaptar milions de TPV i programaris de gestió era més complex que publicar-ho al BOE i només el 8% havia implantat el sistema a finals de novembre. La meitat dels empresaris catalans ni tan sols sabien quan entrava en vigor. Pedro Sánchez ho va admetre sense embuts: Junts li havia exigit l’ajornament a canvi del seu suport parlamentari.

El patró dels QR governamentals fallits

El govern espanyol té una habilitat especial per fracassar amb tot allò que impliqui codis QR i aplicacions mòbils. RadarCOVID, l'aplicació de rastreig de contactes pandèmics, va assolir una penetració del 13-17% a Espanya quan a Irlanda arribava al 38%. Només el 2% dels contagis es van reportar a través de l’aplicació, tot i que el protocol creat conjuntament per Google i Apple garantia l’anonimat. Van ser gairebé quatre milions d'euros cremats. El fracàs no va ser tecnològic, sinó organitzatiu: els metges, desbordats, no donaven els codis necessaris per activar les notificacions.

Més recentment, el document d’identitat al mòbil MiDNI va tenir un inici prometedor amb 400.000 descàrregues en 24 hores, però l'adopció real és mínima. L’aplicació permet mostrar només la foto i l'edat sense revelar l'adreça, però de què serveix, si ningú no l'accepta? En una enquesta informal entre els meus seguidors a X, només el 13% l'havia instal·lat, i cap d'ells –tampoc jo– ha tingut ocasió de fer-la servir en situacions reals.

El negoci milionari del llum taronja

Mentre Hisenda vigila la caixa, la DGT vigila l'asfalt. La balisa V16 connectada substituirà els triangles d'emergència amb un argument inatacable: baixar del cotxe per posar els triangles és perillosíssim. La gràcia del nou giny no és que faci llum, sinó que està connectada. Les noves balises porten integrada una targeta eSIM que es connecta a les xarxes 4G/5G de banda estreta NB-IoT de Vodafone o Telefónica o LTE-M de MasOrange. A l'encendre el dispositiu, aquest envia les coordenades GPS del vehicle al núvol de la DGT 3.0 cada 100 segons per avisar la resta de conductors.

L’aspecte sospitós és el negoci: 30 milions de vehicles obligats a comprar un dispositiu d'uns 50 euros sumen 1.500 milions d'euros, dels quals l'Estat se’n queda 300 milions en concepte d’IVA. Per altra banda, aquest nou mercat és una mina inesperada per a les operadores de telefonia, a qui els cauran del cel milions de contractes de 12 anys de durada. De fet, gràcies a les V16, Telefònica ha començat a amenaçar el còmode lideratge de Vodafone en el mercat espanyol d’objectes connectats.

A més, la utilitat de la balisa és relativa: avisa la DGT, però no truca a emergències, ni a l'assegurança, ni a la grua. Com admet Pere Navarro, director general de Trànsit, "segueixes havent de trucar a la teva companyia." Com a anècdota, l'empresa pionera del sector va ser fundada per dos ex guàrdies civils que ara fabriquen 18.000 balises cada dia a Saragossa.

La cirereta del pastís és l’aparent fragilitat de tot plegat. No és només que haurem d’estar pendents de canviar la pila de la nostra balisa: la web Banda Ancha ha revelat que les dades de les V16 connectades es transmeten a un domini d’internet, cmobility30.es, que no pertany ni a la DGT ni al ministeri de l'Interior, sinó a un particular desconegut. La seguretat viària depèn que a algú no li caduqui la targeta de crèdit per renovar el domini.

La ironia de la revelació de dades

Com la majoria dels estats, l’espanyol s’escarrassa a desplegar xarxes de control –fiscal amb Verifactu, físic amb les V16–, però acaba disparant-se al peu: desplegaments precipitats que requereixen ajornament, dominis registrats per particulars, bateries que es degradaran, sistemes que no avisen a la grua.

Això sí, també cal posar de manifest la hipocresia dels ciutadans, que s’indignen davant d'aquestes iniciatives estatals, però ho fan des d'un telèfon on, alegrement i sense llegir cap condició d'ús, regalen la seva ubicació minut a minut, el seu historial de compres, els seus moviments bancaris i fins i tot el ritme cardíac a Google, Apple, Amazon o Meta.

Les dades que transmet una V16 són anònimes: coordenades i nivell de bateria. Cap vinculació amb matrícula ni conductor. En canvi, aquell joc gratuït tan entretingut accedeix a la ubicació permanent, l’agenda i els contactes. Google i Meta coneixen els nostres moviments, compres i opinions polítiques amb una precisió que faria enveja a qualsevol estat totalitari. Però com que ens regalen mems de gatets i tiktoks que fan tanta gràcia, ho trobem acceptable.

Els gegants digitals xuclen, processen i rendibilitzen infinitament més dades personals que les que l'Agència Tributària o la DGT podrien somiar. La diferència és l'eficiència. Sabem que Google ens té fitxats. En canvi, veient el retard de Verifactu i el domini privat de les balises, ens queda un consol irònic: encara que l'Estat ens vulgui vigilar, és molt probable que el dia que ho intenti li caigui el servidor o li caduqui el certificat digital. La incompetència digital de l'administració és, ara com ara, la millor garantia de la nostra privadesa.