Clint Eastwood i la falsa entrevista Frankenstein

El diari austríac Kurier ha publicat una entrevista amb Clint Eastwood per celebrar els 95 anys de l’actor i director. Només hi ha un problema: el cineasta nega haver-la donat. A partir d’aquí, el rotatiu ha demanat explicacions a l’autora, que és una freelance establerta als Estats Units. Segons ha acreditat, al llarg de la seva trajectòria com a periodista s’ha reunit fins a divuit vegades amb Eastwood i el text que va lliurar –fent-lo passar per una entrevista fresca– era en realitat un refregit de retalls i extractes. El Kurier s’ha disculpat perquè s’ha fet creure al lector una cosa que no era.

Més enllà de l’anècdota, l’afer il·lumina una veritat dolorosa: parlem de la màgia del cinema, però encara és més abracadabrant la màgia del periodisme sobre cinema. Perquè massa sovint hi ha truc. Un dels problemes freqüents és que les celebritats de primera línia fan els anomenats junkets, que són entrevistes conjuntes amb un grapat de periodistes. Com que sol ser un grup heterogeni, les preguntes també ho són i el temps massa limitat perquè en surti una conversa orgànica i endreçada. Hi ha la llei no escrita que tothom pot aprofitar qualsevol resposta (encara que sigui formulada per un altre reporter), però els professionals suen tinta per confegir una entrevista que tingui un mínim fil conductor i no sigui un conjunt de pedaços inconnexos. La periodista col·laboradora del Kurier ha anat un pas més enllà i ha reaprofitat material de la seva nevera particular, com a membre de la Hollywood Foreign Press Association. A aquesta extinta associació se l’acusava de muntar els Globus d’Or com a via per poder atraure grans intèrprets a la gala amb la intenció de fer la selfie i, pel que es veu, arrencar-los dues frases que els seus membres poguessin regurgitar anys després en forma d’entrevista. Normal que Eastwood faci un gruny que ni el seu personatge a Gran Torino.