Les comparacions nocives del carrer Ferraz
Dimarts a la nit van ser les televisions públiques les que van fer un seguiment en directe més acurat de la revolta feixista al voltant de la seu del PSOE a Madrid, sobretot en les hores nocturnes on el nivell d’agressivitat va créixer. La noche en 24h del canal informatiu de RTVE va cobrir els fets amb diversos redactors connectant en directe des del carrer Ferraz i es va convertir en l’únic motiu d’anàlisi de la tertúlia que modera Xabier Fortes. El presentador va mantenir una mirada crítica sobre els fets i, només començar el programa, va ser contundent: “Los sonidos y símbolos campan desde ayer noche por las calles de Madrid y deberían hacer reflexionar a los que aún se niegan a condenar”. A RTVE, en alguns moments, van poder aproximar-se força a les escenes més violentes. En el Més 3/24, Xavier Graset també va connectar amb Eva Pelegrí i David Melgarejo, que van explicar la situació al carrer i com havia anat canviant el perfil dels manifestants al llarg de la tarda.
Abans, a la tarda, La Sexta i Cuatro també hi van parar atenció recordant sobretot els aldarulls de la nit anterior i mostrant-se expectants pel que tornaria a passar aquell vespre. És significatiu que tant Ana Rosa Quintana a Telecinco com Sonsoles Ónega a Antena3, que teòricament tenen potestat per abordar l’actualitat, van prescindir d’informar d’aquestes protestes de la ultradreta.
L’endemà al matí, dimecres, Antonio García-Ferreras ho convertia en el tema principal a Al rojo vivo. Com és habitual, va fer servir el seu eufemisme preferit per referir-se a la participació de gent d’ultradreta en les protestes: “Algunos nostálgicos del franquismo y de la dictadura llaman dictador a Pedro Sánchez”. El terme nostàlgic com a sinònim de feixista hauria d’erradicar-se. No es tracta d’un enyor del passat, sinó de fer retrocedir en drets i llibertats a la ciutadania.
Al programa de La Sexta hi havia dues inèrcies que es repetien en el discurs i les intervencions. La primera, una certa cura per diferenciar entre els manifestants violents dels pacífics, aclarint que els agressius eren una minoria d’ultradreta. La segona, una tendència excessiva a establir paral·lelismes constants entre els fets del carrer Ferraz i els del Procés. Ferreras deia: “Lo de anoche empieza a parecerse mucho a la versión madrileña de Urquinaona. Y eso no es buena señal”. Un altre tertulià diferenciava: “Los CDR incendiaron las calles de Cataluña. Esto son actos vandálicos por parte de grupos minoritarios de ultraderecha”. Quan el presentador va entrevistar la portaveu socialista Pilar Alegría, es va fer venir bé les paraules de Feijóo per qüestionar les negociacions amb Junts a la interlocutora: “Les ha acusado a ustedes de amnistiar hechos violentos, incluso más graves que los que ha habido las últimas horas en Madrid”. I aquí és on s’està produint una barreja sibil·lina d’idees que segurament ja va bé a determinats sectors mediàtics. La narrativa recurrent de la comparació està consolidant un paral·lelisme i un joc de miralls entre l’independentisme i els moviments d’ultradreta que pot resultar nociu.
