Quan compti tres seràs un partit d’extrema dreta
El número de circ de dos rals és sobradament conegut. L’hipnotitzador compta fins a tres i la presumpta víctima torna a l’estat de vigília sense saber que quan l’altre faci picar els dits creurà que és una gallina o bé veurà tothom del públic despullat. O ho farà veure amb la millor de les seves intencions després d’haver fracassat en altres càstings menys denigrants. Per sort, en el món dels mitjans no cal recórrer a aquestes hipnosis de pa sucat amb oli, perquè hi ha una arma molt més poderosa que el pèndol: l’enquesta dels diumenges. El diari El Mundo ens n’oferia una mostra excelsa amb el titular de portada: “El 90% dels votants del PP l’urgeixen a «actualitzar» el seu ideari polític”. Ja hem comentat en altres ocasions que aquest urgeix és trampós, com ho són els verbs similars que expressen reclamació activa: demanen, exigeixen, clamen… No pas. A l’enquestat li han trucat mentre tenia els espaguetis a l’olla, li han dit si creia que tal o pasqual —en els termes de qui paga el sondeig— i han convertit la seva resposta en ni més ni menys que en una urgència.
I aquí també s’hi suma l’efecte narcolèptic de l’eufemisme. Què vol dir “actualitzar” l’ideari? Si no s’explicita, sona a la típica cosa a la qual dius que sí per inèrcia. ¿Qui voldria quedar-se desactualitzat? Però quan El Mundo ho pregunta en genèric, en realitat té molt clara la direcció cap a la qual voldria moure el PP, que no és altra que la d’un partit que no li fa fàstics a pactar amb la ultradreta de Vox per conformar una majoria de govern estable per a unes quantes legislatures. A partir d’aquí, quan compti fins a tres, veuràs del tot normal que un partit que aspira a la centralitat faci aliances amb els que promouen l’odi i es mostren hostils amb els més vulnerables. Una, dues, tres.
