El concurs per triar el president de RTVE es torna a encallar

Més de vint aspirants han presentat recursos contra la decisió del comitè d’experts

“Em van dir que duraria dos mesos, però crec que va per més llarg”. Ho va dir Rosa María Mateo al setembre, quan va comparèixer davant la comissió mixta de control a Radiotelevisió Espanyola per primer cop des que havia estat escollida administradora única de l’ens. I el temps està demostrant que el seu pronòstic (que no va ser especialment agosarat) era encertat: aquest dimecres farà mig any que ocupa aquest càrrec provisional, i res no fa pensar que estigui encarant el final de la seva etapa.

Mateo va ser escollida pel Congrés al juliol, després que caduqués el mandat de l’anterior consell d’administració, perquè pilotés la corporació estatal mentre no es resolia el concurs públic que havia de permetre escollir la nova cúpula de RTVE. Però si fins ara aquest procediment ha estat plagat de traves, durant les últimes setmanes han aparegut nous impediments que amenacen d’endarrerir-ne la resolució encara uns mesos o, fins i tot, de fer-lo descarrilar definitivament.

L’únic tràmit que falta perquè es pugui constituir el nou consell és que el Congrés i el Senat escullin els deu membres que n’han de formar part d’entre els vint aspirants que va proposar el mes passat el comitè d’experts que va avaluar els 95 candidats admesos. El problema és que la valoració dels experts va deixar insatisfets molts dels que s’havien presentat al concurs (incloent-hi alguns dels que van passar el tall), que han presentat recursos per intentar que se’ls revisi la nota. El nombre exacte de reclamacions no s’ha fet públic, però són més d’una vintena.

En primera instància, qui ha d’estudiar les apel·lacions és la mesa de la comissió de control, però un dels afectats, Miguel Ángel Sacaluga, ja ha advertit que està disposat a presentar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem si les seves peticions no són ateses. Això podria bloquejar 'sine die' la presentació de la llista definitiva d’aspirants (i, en conseqüència, l’elecció dels nous consellers), i fins i tot es podria anul·lar completament el concurs si s’estima algun dels recursos que ho demana.

Sacaluga, que va formar part del consell d’administració de RTVE del 2000 al 2018 a proposta del PSOE, ha quedat fora de la preselecció per poc, ja que té la 23a millor nota. En declaracions a diversos mitjans, considera “il·legal, tant en el fons com en la forma”, la interpretació que el comitè d’experts ha fet dels barems a partir dels quals s’havia d’avaluar els candidats, especialment pel que fa al reconeixement de l’experiència en àmbits d’alta direcció. A més, diu, l’anàlisi dels projectes de gestió de la corporació que els candidats havien de presentar ha estat “arbitrària”: en el seu cas, els experts asseguren que les propostes eren “escasses o inexistents”, però ell afirma que n’hi havia inclòs 108.

De fet, les valoracions d’aquests treballs han aixecat força polseguera. Per tal d’agilitzar la feina d’avaluar el centenar de projectes que havien rebut, els experts es van dividir en grups i se’ls van repartir, i un d’aquests equips va fer observacions que han estat qualificades d’“humiliants” per alguns dels candidats. En un cas, per exemple, assenyalen que el document sembla “un manual copiat de la Wikipedia”, i d’un altre diuen que es tracta d’“un projecte buit, sense idees clares i amb informació personal que no interessa”. Diversos projectes han estat valorats amb 0 punts sobre 30. Aquestes opinions estan recollides en la resolució del comitè d’experts en què s’anuncia la puntuació obtinguda per cada candidat, i van ser publicades al ' Butlletí Oficial de l’Estat' el 18 de desembre de tal manera que es pot identificar fàcilment a qui fan referència les crítiques.

Un procés ple d’obstacles

La reforma de la llei de RTVE que determina que el president i els altres nou consellers han de ser escollits mitjançant un concurs públic va ser aprovada pel Congrés el setembre del 2017, i fixava un termini de tres mesos perquè aquesta cambra i el Senat en redactessin les bases. Però les discrepàncies entre partits sobre com s’hauria de fer l’elecció dels experts que avaluarien els candidats van provocar que el reglament no estigués llest fins al juliol passat. En aquell moment es preveia resoldre el concurs a l’octubre, però l’elevat nombre de candidatures rebudes i els recursos presentats ja en aquella fase (entre els quals hi havia els de l’exconseller a proposta del PP José Manuel Peñalosa, que va acabar sent admès malgrat que incomplia el requisit de tenir un títol universitari) van retardar fins a mitjans de desembre la decisió del comitè d’experts.

Una llista provisional que no permetria complir la llei

Més enllà dels recursos presentats contra la resolució del comitè d’experts, la llista de vint noms presentada per aquest organisme té un altre inconvenient: només hi ha quatre dones. Els membres del comitè argumenten que els currículums i projectes que van analitzar eren anònims, i per tant el factor gènere no hi va influir. I també és cert que dels 95 admesos al concurs només 22 eren dones. Ara bé, si la llista actual acaba sent definitiva, serà impossible que es compleixi “el principi de presència equilibrada de dones i homes” en el consell d’administració que estableix la llei, ja que com a màxim podrà haver-hi quatre dones i sis homes. En qualsevol cas, és precisament una dona, l’exdirectora d’'Informe semanal' Alicia Gómez Montano, qui va rebre la millor qualificació per part dels experts.