BarcelonaDesprés de 17 anys de litigi, l’estiu de l’any passat l’Ajuntament de Barcelona va rebre les claus del palauet que l’empresari Julio Muñoz Ramonet li havia deixat en herència. Tal com es temia, però, a dins de l’edifici, situat al carrer Muntaner de la capital catalana, hi faltaven més de 800 obres d’art -entre les quals quadres de Goya, el Greco i Fortuny- que també havien de quedar en mans de la ciutat però que, segons se sospita, les quatre filles de Muñoz Ramonet s’havien endut abans que la justícia dictaminés que el palauet i tot el seu contingut era propietat de l’Ajuntament, tal com havia previst l’empresari en el seu testament.
El cas va cridar l’atenció del programa de TV3 30 minuts, que va decidir investigar-ho. I a base d’estirar el fil va acabar descobrint què s’amagava darrere la figura de Julio Muñoz, un personatge que va aconseguir amassar una enorme fortuna durant la postguerra gràcies a la corrupció, l’estraperlo i els contactes amb el règim. “Vam veure que hi havia una història apassionant d’ambició, venjança i enriquiment que arrenca a la Guerra Civil i arriba fins als nostres dies”, explica el director del programa, Eduard Sanjuán. De fet, malgrat que la idea del reportatge va néixer de l’enfrontament judicial, finalment el documental, de 50 minuts de durada, se centra, principalment, a fer un retrat de Muñoz Ramonet i a relatar com va construir el seu imperi.
El poder que l’empresari va arribar a tenir durant els primers anys del franquisme queda reflectit en el títol del reportatge, Después de Dios, Muñoz, que recupera una expressió molt popular a la Barcelona de l’època. Malgrat això, com diu Sanjuán, “el temps ha anat diluint la memòria” del personatge, que ara el 30 minuts vol desenterrar. Per fer-ho, compta amb els testimonis de persones que el van tractar de prop, com el seu secretari personal, Guido Hugelshofer; el seu advocat, Jordi Grau i Gratacós; i un extreballador seu i amic de la família, Pepe Soler-Roig. Ni les filles ni cap altre familiar no hi han volgut participar i, segons la directora del treball, Roser Oliver, altres persones també s’han negat a parlar perquè encara “li tenen por”.
A través de les paraules dels que sí que han acceptat col·laborar-hi i d’una exhaustiva recerca documental, que ha dut l’equip del programa fins als arxius federals de Suïssa, Después de Dios, Muñoz explica com l’empresari va arribar a comprar vint fàbriques tèxtils, edificis tan emblemàtics de Barcelona com el Palau Robert i l’Hotel Ritz i, fins i tot, dos bancs suïssos; com va arribar a posseir una extensíssima col·lecció d’obres d’art, i com li agradava fer ostentació de la seva immensa riquesa. Però, alhora, també demostra que va ser un “visionari”, diu Oliver, que va portar el seu imperi fins als EUA, el Japó o Kuwait.
Segons Sanjuán, la història de Muñoz Ramonet “donaria per fer-ne una sèrie”. De moment, a la web del 30 minuts s’ha obert un apartat especial que s’anirà farcint amb documentació i fragments de les entrevistes als testimonis que no s’han inclòs al reportatge.
