Coses de les quals potser no presumir un 12 d’octubre
BarcelonaLa doble pàgina de l’'Abc' en què es donen deu motius per estar orgullós de ser espanyol i que té per subtítol: “Frente al fatalismo y el espíritu destructivo de quienes no se sienten concernidos por lo que representa España, somos un ejemplo de arrojo y voluntad para hacer frente a cualquier desafío”. Entre els motius que es llisten d’“orgull” –i “satisfacció” caldria haver afegit– hi ha... l’elevat nombre d’aeroports! Que uns quants no tinguin vols i siguin infraestructures fantasma, bé, això ja no compta.
O tots els mitjans de la caverna escandalitzats perquè alguns servidors públics badalonins han optat per treballar el 12 d’octubre. I que han escrit les seves desairades invectives en aquest mateix dia festiu aparentment sagrat que ells no observen.
També el titular de Libertad Digital: “Seis motivos que desmienten que el desfile del 12-O sea un coñazo”. Un motiu són les xiuladisses a Zapatero... de l’any 2005. I que sigui notícia destacada a la portada: “Sonrisas e ilusión de Leonor y Sofía en el desfile”, amb el subtítol “Aunque no es la primera vez que las pequeñas acuden a este acto oficial, les sigue fascinando el desfile. Leonor y Sofía se han mostrado de lo más natural y alegres desde que llegaron a las 11.00 de la mañana”.
O bé aquest tuit d’'El País': “Pedimos disculpas. La cabra de la legión es un carnero. No un macho cabrío como apuntábamos”. Aquest subgènere del periodisme bòvid és certament fascinant.
I, sobretot, el gran nombre de mitjans que segueixen parlant –molt conscientment– de Día de la Hispanidad, a pesar que des del 1987 una llei va determinar que el que se celebrava era la genèrica “Fiesta nacional”, per allò d’espolsar-se el genocidi americà del damunt.
En fi, és ja 13 d’octubre?
