La criminalització independentista dels aldarulls arran del cas Hasél

"La policia identifica independentistes i antisistema en els aldarulls per Pablo Hasél", diu un titular d'El País. I votants del PSOE? I fans de Joc de trons? ¿Hi havia vegetarians, entre els que cremaven contenidors, o eren tots carnívors? Mitjans que editorialitzen solemnement a favor de la cohesió social, i en contra de les fractures, després no passen ànsia de criminalitzar ideològicament determinats col·lectius. Perquè si tots no eren independentistes, aleshores la resta eren unionistes: apareixerien, en un titular? De fet, un cop a dins es parla "d'amalgama violenta" i de "joves de perfil divers". I s'admet en el text que "no es reclama la independència ni els càntics heretats del Procés, més enllà del clàssic «premsa espanyola manipuladora»". Els codis deontològics diuen que els trets racials d'una persona no s'haurien d'incloure en una notícia, excepte si aporten informació imprescindible per entendre la notícia. Amb la filiació política caldria ser igualment prudents, perquè, si no, s'alimenta la idea que el conjunt de l'independentisme és violent, quan ho és només una minoria (com també ho deu ser una minoria dels votants del PSOE, dels fans de Joc de trons o dels vegetarians).

I sobre el qualificatiu antisistema... Des del moment que participes en un aldarull ja ets intrínsecament un antisistema, perquè optes per una via de canvi social que està fora de la política, i a la qual el sistema respon arrogant-se el monopoli de la violència i buidant algun ull aquí o allà.

Hi ha una instrumentalització molt espúria d'aquests episodis. Els mitjans han de condemnar la violència, i tant. Ara bé, al costat han d'explicar les causes que afavoreixen la seva aparició. I, de passada, examinar si formen part de l'equació. Altrament no és condemna, sinó hipocresia.