TV3 va emetre aquest dilluns els dos capítols dedicats a l’assassinat de la bibliotecària Helena Jubany, l’últim dels casos que conformaven aquesta primera temporada de Crims. Però el programa encara té pendent una entrega final, especial, titulada Per què matem?, en la qual psiquiatres, investigadors, forenses, jutges, advocats, policies i periodistes reflexionen sobre els motius que poden portar una persona a matar-ne una altra i sobre aspectes com els modus operandi dels assassins, els escenaris del crim, les autòpsies o el tractament que els mitjans de comunicació fan d’aquests casos. Aquest últim capítol, però, no s’emetrà dilluns que ve, sinó que TV3 té previst oferir-lo la nit del Dijous Sant, 9 d’abril. A partir d’ara, el prime time dels dilluns tornarà a estar ocupat per la ficció, amb l’estrena de la segona temporada de la sèrie Les de l’hoquei.
Els ‘Crims’ de Carles Porta, amb l’ARA
El diari ofereix el llibre que segueix el fil de l’exitós programa de crònica negra de Catalunya Ràdio i TV3
BarcelonaCarles Porta va completar dilluns la primera temporada de Crims a TV3. Els nombrosos seguidors del programa encara tenen l’opció de seguir-lo a través de Catalunya Ràdio (on el periodista ja ha narrat prop d’una cinquantena de casos al llarg de dues temporades) i també de gaudir-ne en forma de llibre: a mitjans de febrer, l’editorial La Campana va publicar Crims, en què Porta compila set històries de crònica negra. A partir de dissabte, i fins al 5 d’abril, els lectors de l’ARA podran aconseguir un exemplar de l’obra, per 17,90 euros, juntament amb el diari.
El llibre narra alguns casos desconeguts pels espectadors i els oients del programa, com el del camioner que, després d’haver matat “per tot Europa”, va ser detingut pels Mossos arran d’un crim comès a Catalunya. Porta assegura que fa dos anys que estira el fil d’aquesta història, que considera “una de les més potents” del llibre. “És un cas de dimensions descomunals. Probablement, és l’assassí en sèrie més important de la història d’Europa”, remarca. En canvi, els seguidors del programa sí que coneixeran algunes altres històries, com la de la mort del professor de gimnàstica de Banyoles o el crim de la Guàrdia Urbana, del qual justament aquesta setmana s’ha fet públic el veredicte. “La tria l’he fet basant-me en la idea que hi hagués un bon arc dramàtic: el meu primer objectiu és que la gent gaudeixi de la lectura, i per tant hi ha d’haver girs d’investigació potents”, explica l’autor a l'ARA.
Respecte als casos que ja s’han relatat abans per la ràdio o per la televisió, Porta assegura que, encara que la història sigui “la mateixa”, a la versió literària hi ha “més elements” i estan “distribuïts d’una altra manera”. “Ningú ho ha trobat repetitiu: és un producte nou, amb més informació i un format diferent que permet al lector disfrutar de nou”, assenyala. Segons ell, el format literari requereix “més complicitat del lector”, que “hi ha de posar més de la seva part”, però això, alhora, permet “fer volar més la imaginació” i que cadascú “es faci el relat més propi”. “Es poden sentir més investigadors que a la ràdio o a la tele, perquè s’han de fer la seva pel·lícula”, diu Porta.
En tot cas, el llibre –un projecte que, de fet, és anterior als programes– trasllada al paper el mateix estil narratiu que Porta utilitza tant davant del micròfon com a la pantalla. “Volia que el lector tingués la sensació d’estar-me sentint narrar la història, i que ell s’hi posés la imatge i les músiques. I la gent que ja l’ha llegit diu que sembla que m’estiguin escoltant”, assegura Porta. Aquest mateix estil és el que el periodista ja va utilitzar en llibres anteriors com ara Tor: tretze cases i tres morts o Fago.
Èxit a la ràdio i a la televisió
A TV3, Crims ha sigut líder del prime time cada dilluns, amb una audiència mitjana de més de 480.000 espectadors i un 19% de quota de pantalla. En el cas de Catalunya Ràdio, on s’emet els dissabtes i diumenges a les 21 h, l’última onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM), corresponent al mes de novembre, el situava com a líder de la seva franja l’últim dia de la setmana, amb 43.000 seguidors. L’espai radiofònic, però, té també un gran èxit en forma de podcast, fins al punt que és el segon programa més escoltat a la web de l’emissora: fa un mes el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, va xifrar en 380.000 les reproduccions que s’havien fet del programa aquesta temporada, i en 665.000 les acumulades des del seu naixement, el setembre del 2018. A això cal sumar-hi les 177.000 reproduccions que acumulava llavors el format a Spotify, on és el contingut més escoltat de tots els que l’emissora pública ofereix en aquesta plataforma.
[Nota: aquest llibre també el podeu aconseguir online en aquest enllaç]