Dilluns, en el segon capítol de la nova temporada de Crims ens van presentar un cas titulat Libèl·lula, un nom molt bonic per a una mort atroç. La Carme va aparèixer brutalment assassinada al llit de casa seva. Tot i l’aparença d’un robatori, els Mossos van descobrir que qui la va matar va ser el seu marit. Com és habitual, els Mossos d’Esquadra tornaven a aportar els detalls tècnics del modus operandi i les peripècies del procés d'investigació. També proporcionaven imatges i material documental. Seria interessant saber la quantitat d’hores de la policia catalana invertides en aquest programa de televisió i si hi ha una reflexió sobre el rol que volen exercir comunicativament en aquest espai.
Del programa de dilluns hi havia un aspecte molt preocupant. Es van dedicar 45 minuts a relatar un cas clar de violència masclista. I és escandalós i alarmant que això no es verbalitzi en cap moment del programa. Ni per part del narrador omniscient, en Carles Porta, ni per part dels mossos d’esquadra que participaven en l’episodi. La policia es va limitar als detalls més sòrdids de l’assassinat. Incomprensiblement, no van aportar una reflexió sobre la naturalesa masclista del crim. És descoratjador i indignant. És tan senzill com dir-ho i demostrar una certa sensibilitat amb una de les xacres del país que, al llarg de l’any, suma moltes víctimes. En tot el capítol, només hi va haver una imatge fugaç, d’escàs mig segon de durada, que a l’hora d’ensenyar els detalls d’un text mostrava la capçalera d’un document oficial que posava “Juzgado de violencia contra la mujer”, gairebé imperceptible per a l’espectador. Era un detall efímer, sense cap èmfasi narratiu. S’insinuaven “problemes” i una possible “crisi”.
Si Crims aborda casos de violència masclista, ha de dir-ho amb claredat. El relat groc de misteri no pot eludir el greu problema estructural, perquè, així, delata que no hi ha cap tipus de consciència social en el producte, només morbositat. Un crim masclista no pot quedar desdibuixat i implícit sota les trepidants argúcies secretes d’un marit que semblava un sant baró. Així, delaten que es limiten a l’espectacle. No es pot descontextualitzar el cas de la realitat. La Carme no va ser un cas aïllat. És una de moltes. Crims va perdre una oportunitat d’or per demostrar sensibilitat, compromís i una mirada llarga, que connecta el cas concret amb les circumstàncies socials. Només calia dir-ho una vegada: "violència masclista". Per més true-crime que sigui, Crims ha de recordar que s’emet a la televisió pública. Hi va faltar, per variar, perspectiva de gènere. Van fallar els responsables del programa i també els Mossos. Ja que TV3 accepta el seu groguisme, ha d’exigir que no es desatengui la responsabilitat i el compromís social. Cada any hi ha un trist recompte de víctimes per violència masclista a les notícies. La Carme va ser una d'aquestes víctimes l’any 2010. Era el moment d’exposar la seva història. Però la van convertir en simple carnassa. Tant que parla Carles Porta del respecte a les víctimes i, una vegada més, es van oblidar de la víctima i de les seves circumstàncies.
