I si la culpa del feixisme és dels feixistes?

Emiliano García-Page té catifa vermella parada a la majoria de diaris i televisions espanyoles. Dimarts va visitar Ana Rosa i aquest dijous és portada de La Razón, on va anar per celebrar un esmorzar periodístic. Com a president de Castella-la Manxa –3,5% del PIB espanyol– podria semblar que el seu impacte en l’agenda mediàtica estatal hauria de ser limitat. Però Page s’ha distingit per ser obertament crític amb Pedro Sánchez i això li ha donat barra lliure de titulars i micròfons. En el cas de La Razón, el titular que li treuen és: “Page ofereix pactes al PP enfront de la via Sánchez de fer pujar Vox”. Cal aplaudir la giragonsa acrobàtica que suposa culpar el PSOE de l’auge de la ultradreta. És com quan, el 2017, des de Podem s’acusava els independentismes de “contribuir a despertar el fantasma del feixisme”.

Home, no. És cert que els socialistes són els mestres del si tu no hi vas, ells tornen. I lògicament busquen capitalitzar l’espant que causa la claca ultra, de manera que pot haver-hi un efecte rebot de cohesió entre les files dels simpàtics senyors de la mà alçada. Però abans d’assenyalar Sánchez, se m’acuden com a mínim dos culpables més. D’una banda, el PP, que ha legitimat Vox obrint-li les portes de les institucions perquè facin la seva política destructiva. De l’altra, els mitjans que han estat incapaços de dir que si camina com un feixista i fa quac-quac com un feixista, potser és un feixista, encara que ho sigui a la manera del 2025. I han evitat dir les coses pel seu nom perquè així el PP es podia seguir recolzant en aquesta crossa corcada, tenint en compte que els números no surten i no pot conquerir la Moncloa en solitari. La Razón –i altres mitjans– insisteixen en el seu intent de crear un govern de concentració PSOE-PP. És el bipartidisme de la Transició, que no marxa ni amb aiguarràs.