La culpa del Procés és de la gent de comarques

BarcelonaLa intel·lectualitat espanyola ha desenvolupat diverses teories per explicar el Procés. La més habitual és que tot respon a una operació de rentat de cervell massiu portat a terme per dues institucions: l'escola i TV3. La hipòtesi de l'adoctrinament massiu d'infants es refuta molt fàcilment quan es veu, amb dades a la mà, que el grau d'independentisme és similar entre la gent gran que va estudiar a l'escola franquista i la que ha estudiat en l'escola amb immersió lingüística. I ja em direu com una televisió que té una audiència mitjana del 15% pot arribar a tenir un influx tan gran en la població. I encara més: els partidaris d'aquestes teories com s'expliquen les proclamacions de Macià el 1931 i Companys el 1934 quan no hi havia ni immersió lingüística ni TV3?

Últimament, però, a la premsa madrilenya ha començat a circular una altra explicació encara més rocambolesca. L'escriptor Ignacio Martínez de Pisón afirma, en una entrevista a El Mundo, que quan va arribar a Barcelona als anys 80 "el nacionalisme no existia", però que va començar a notar "que hi havia alguna cosa poc després, amb l'aparició de TV3. Però era a la televisió, no al carrer". Perfecte. Llavors tenim que Barcelona era un oasi immunitzat contra el nacionalisme als 80, on tothom era cosmopolita (i espanyol). I què va passar llavors? Atenció a Pisón: "El pujolisme era un sistema d'infiltració, d'anar ocupant el poder i expulsar les elits barcelonines. Davant la falta de resposta de les elits antifranquistes i barcelonines, Pujol va col·locar la gent de comarques." Eureka! La culpa la té la gent de poble, una invasió gens subtil de pallussos rústecs que a poc a poc van anar substituint els antics barcelonins xaves fins a aconseguir controlar les regnes del poder, cosa que explica tot el que ha passat després. I ara que hi caic, jo mateix soc de poble, ai, ai, ai...