El debat sobre el castellà a TV3 torna al primer pla amb 'Drama'

Lingüistes, productors i responsables de TV3 opinen sobre la polèmica generada per la sèrie

ÀLEX GUTIÉRREZ / ALEJANDRA PALÉS

El debat sobre la presència del castellà a TV3 és un Guadiana que emergeix a intervals prou regulars, però poques vegades ho havia fet amb la virulència que ha generat el passi dilluns de la sèrie Drama. Aquesta comèdia, produïda pel canal Playz de TVE, estava rodada en un 70% en català i un 30% en castellà, i així es va emetre a la pública catalana. Però, a les xarxes socials, la qüestió ha acabat sent divisiva, entre els que creuen que això amplia públics i ajuda a normalitzar el català i els que ho veuen com una manera de fomentar la diglòssia i aigualir la missió original del canal.

“La missió de TV3 i Catalunya Ràdio és fomentar i normalitzar el català, i això es podria fer en graus molt diversos, perquè es podria jugar amb percentatges", explica a l'ARA Ernest Rusinés, cap de llengua a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. "El cert és que a TV3 i a Catalunya Ràdio un percentatge enorme i majoritari és en català: en ficció tot el que és producció aliena es fa doblat al català, els presentadors parlen en català”.

Amb tot, el lingüista en cap del canal recorda que "la ficció és un àmbit més elàstic perquè hi ha tant el vessant de reflectir més o menys la realitat que s’està reproduint com la qüestió dels registres". "El criteri general de TV3 es fer les produccions en català, és papable, i segurament per això aquesta sèrie s’ha vist com estranya. Està clar que si hagués sigut una producció nostra el tractament lingüístic hauria sigut un altre, però això no vol dir que TV3 no l’hagi de poder emetre”, explica.

L’autèntic drama de TV3

De fet, el caràcter flamíger de la polèmica té un punt arbitrari. Fa unes setmanes es va emetre, en castellà, un reportatge de la televisió basca d'una hora sobre els negocis tèrbols del rei emèrit. No va generar cap enrenou. "En el cas d’ETB s’hi afegeix un tema de terminis. Com que són programes de molta actualitat, si s’emet aquella mateixa setmana als País Basc interessa passar-ho aquí com més aviat millor”, afegeix.

"Estem disposats a debatre sobre qualsevol tema interessant", explicava avui el director del canal, Vicent Sanchis, al programa Aquí Cuní, de SER Catalunya. "Sempre estem al centre del debat quan parlem de mitjans públics. Sembla que l’única televisió que pot ajudar a ensorrar o salvar el món és TV3, i això està molt bé, perquè vol dir que TV3 és la referència audiovisual de Catalunya, però potser hi ha una fixació excessiva amb TV3 i, per contra, no hi ha un debat profund i seriós sobre el model televisiu públic que necessita Catalunya també per assegurar l’ús de la llengua amb una certa normalitat de cara al segle XXI".

Un dels arguments esgrimits és que la sèrie pot acostar a TV3 públics als quals li costa accedir. "¿ Drama pot contribuir a l’ús social del català entre gent que no el té d’ús habitual? Les audiències i els estudis cada dia sobre qui mira aquestes coses demostren que tant Les de l’hoquei com Drama són sèries molt útils", explicava Sanchis.

El perill d'extrapolar

“Si Drama s’hagués estrenat en una situació de normalitat lingüística o gairebé normalitat lingüística no hauria generat polèmica”, diu Mila Segarra, filòloga i lingüista. “A mi la sèrie em va semblar molt normal i la qüestió lingüística no em va semblar important. No crec que la qüestió lingüística faci malbé el producte. Em va semblar una sèrie fresca, divertida i entretinguda i amb bons actors, i el fet lingüístic no em va crear cap trasbals. A partir d’aquesta sèrie s’ha extrapolat i s’han dit coses com que TV3 cada cop està més castellanitzada, i això jo no ho veig per enlloc. Crec que és una anècdota”.

La consellera de Cultura renya TV3: "A vegades hi veig massa castellà"

Els experts consultats per l'ARA tendeixen a reclamar un debat que vagi més enllà d'aquest producte audiovisual concret. "A TV3, com que és pública, li demanem que supleixi totes les mancances socials", recorda Segarra. "Hem d’anar més enllà de l’àmbit públic i també mirar l’àmbit privat. Què passa en una societat en la qual els empresaris no veuen cap mena de necessitat en utilitzar el català i no fan res per utilitzar la llengua del país?"

Algú que també ha volgut desdramatitzar la polèmica és Màrius Serra, lingüista i membre de l'Institut d'Estudis Catalans: " Drama no és cap tragèdia. Diverteix, transgredeix i és un bon producte audiovisual. Confirma alguns dels fracassos de política cultural a Espanya i a Catalunya. A Espanya pel mer fet de ser una producció lingüísticament atípica de RTVE i no haver-hi cap directiu espanyol que la programi en prime time a La 1. A Catalunya perquè la immersió ha eixamplat la base de bilingües sobretot per la banda dels catalanoparlants i perquè no existeix cap Playz".

Sobre el model de llengua utilitzat, l'escriptor creu que centrar-se en això vol dir errar el marc de la conversa: "El drama és el marc del debat. Debatre sobre la puresa com fa la consellera de Cultura no només fa peresa, sinó que no és el debat. El marc del debat és el deep state de les empreses mediàtiques, una arquitectura de multiplex dissenyada amb ministres d’Indústria catalans, un dels quals després va ser president de la Generalitat i ara es veu que entén de gas". I creu que tampoc no s'ha d'apuntar els professionals que hi ha al darrere d'aquestes obres: "El drama no són els professionals. Els professionals de les indústries culturals treballen segons les possibilitats que se’ls ofereixen. El drama és la falta de producció pròpia, la falta de polítiques audiovisuals estratègiques, la falta de sobirania fiscal, la falta de sobirania".

També demana obrir el ventall del debat Maria Carme Junyent, lingüista especialitzada en llengües amenaçades. "No entenc que hi hagi aquest sidral per aquesta sèrie, si portem molts anys de reculada. Perquè estem reculant, i ningú no reacciona. Si no ens hi posem de debò per esmenar-ho, ara trobar una excusa per rondinar una mica més em deixa freda". Preguntada sobre què vol dir posar-s'hi de debò, diu: "Estic molt lluny de ser purista, però cal abordar la qualitat de la llengua a TV3. Jo no em posaré a corregir veïns o tuitaires, però ells tenen l'obligació de ser model. I han de trobar registres adequats a totes les situacions". Per a Junyent, el més preocupant són els públics de menys edat. "Vaig ser mare amb  Bola de Drac i m'hi vaig barallar, a casa, perquè considerava que era massa violenta. Però ara penso que van ser els últims a tenir un referent tan potent. No ha tornat a passar. I no sé si és qüestió de diners o d'encertar-la".

La veu dels productors

Tot i que aquest debat podria semblar lingüístic, també és econòmic. La circulació de sèries s'ha convertit en una mesura pal·liativa, ja que TV3 està tenint dificultats per complir la seva missió d'esdevenir motor de l'audiovisual en català. Hi ha, per tant, una derivada de sector. "Em sobta que no hi hagués debat quan això es va emetre per TVE amb un 70% de català i ara, aquí, estem deprimits perquè hi ha un 30% en castellà. És ben bé que tendim a veure el got mig buit. Però potser hauríem de mirar també amb lupa l'altra televisió pública, que també la paguem", raona Raimon Masllorens, president de PROA, l'entitat que agrupa els productors catalans. "Està molt bé que hi hagi intercanvis amb altres televisions", diu. "És legítim i positiu. El que no està bé és que no s'estigui fent ficció cent per cent en català. Fa temps que n'alertem i ja no sabem com dir-ho: TV3 no està comprant continguts i no està fent ficció. Aquí és on hauríem de posar el focus. Ja m'agradaria, poder parlar de purismes lingüístics, fent tres sèries a l'any, com passava abans".

Però en el cas de la situació del català a TV3, mirar al passat pot fer que la nostàlgia enterboleixi el judici. O, si més no, això és el que opina Rusinés, des de la unitat de llengua de la casa. “Hi ha certa tendència en molts àmbits a pensar que abans tot era molt millor. A dir «abans sí que la llengua de TV3 estava bé i ara està malament» i jo defenso que això està basat en subjectivitats. ¿En quin moment es va començar a espatllar? I no es prova o no s’aporta res. Quan es va estrenar Plats bruts en el seu moment també es va considerar que lingüísticament era una cosa molt dissonant. El veus ara i ja no es considera això. Per això dic que es basa molt en les subjectivitats".

L'episodi de Drama difícilment saldarà la qüestió. La temporada que ve TV3 té ja els drets per emetre Merlí: sapere aude, que es va estrenar a Movistar+ –principal productora d'aquest spin-off– amb una barreja de català i castellà similar. Serà el moment de saber si l'efervescència a les xarxes d'aquests dies ha sigut merament puntual o si aquesta qüestió es converteix en un nou maldecap per al canal, forçat –o empès– per les circumstàncies econòmiques.

  • Etiquetes