L’últim diumenge de cada mes, La 1 emet RTVE Responde, el programa que dirigeix i presenta la defensora de l’espectador de l’ens públic, Rosa Maria Molló. És una de les periodistes històriques i més emblemàtiques de la cadena, tant per la seva etapa a la seu de Sant Cugat, amb programes com Giravolt, com per una prestigiosa trajectòria en els serveis informatius, assumint corresponsalies com la de Nova York, Pequín i el Pròxim Orient.
RTVE Responde aprofundeix en els mecanismes de funcionament de la televisió pública, fent divulgació sobre diferents departaments i programes o aclarint com s’afronten determinats reptes mediàtics. L’espai també es fa ressò de les queixes i els suggeriments dels espectadors i d’algunes circumstàncies que han generat polèmica per complir amb el seu deure de transparència. Tenint en compte que La familia de la tele es va estrenar el 28 d’abril esperàvem per veure com la defensora de l’espectador es feia ressò del daltabaix mediàtic un mes després. Sobretot pel malestar que ha provocat l’emissió, per les queixes internes, els comunicats contundents dels treballadors i les crítiques pèssimes del programa. A més, les baixes xifres d’audiència i els continguts lamentables obliguen a justificar la despesa de diners públics.
La sorpresa va arribar quan en l’emissió de diumenge passat de RTVE Responde, la del mes de maig, no va dir ni mu sobre La família de la tele i aquestes rampoines del Sálvame que agonitzen a la sobretaula. Es va posar el focus en la importància d’oferir una programació sensible amb el planeta i les queixes dels espectadors també es van seleccionar ajustant-se a aquesta línia argumental.
Va ser molt decebedor comprovar com un dels últims escàndols de la televisió pública, una de les decisions més esperpèntiques i incomprensibles dels seus directius, i un dels continguts més penosos des de l’època de José Luis Moreno no han rebut l’atenció de la defensora de l’espectador ni de RTVE Responde. Es fa difícil creure que no hagin arribat reclamacions en aquest sentit a la bústia del programa. Hauria sigut molt interessant recollir la veu dels professionals que es van queixar públicament d’aquesta trista deriva televisiva i les reaccions de l’audiència. Però, sobretot, ja va sent hora de sentir la versió oficial de la cadena legitimant aquest despropòsit després d'un fracàs televisiu estrepitós, en tots els sentits. Cal, urgentment, una entrevista de la defensora de l’espectador als responsables del programa sobre aquesta qüestió. Hem de poder veure qui té els nassos de defensar la teleporqueria indigna que està oferint la televisió pública, perquè ningú està assumint la responsabilitat davant de l’audiència. S’està normalitzant un silenci sepulcral per part de la direcció de l’ens. Deu ser que ningú té el valor de donar la cara. Però la defensora de l’audiència no pot fer veure que no existeix aquest escàndol i, si ningú vol justificar-se públicament, també ho ha de denunciar.
