El general Luis Alejandre publica una columna a La Razón parlant de venjances. Esmenta Putin, esmenta Kim Jong-un, esmenta Xi Jinping. I, esclar, esmenta Catalunya, quarta baula d’aquest eix del mal. “!Els espanyols hem d’estar agraïts pel suport europeu a separatismes que volen trencar la nostra cohesió!”, exclama. I també: “Les iniciatives per trencar Espanya no són més que la punta d’un iceberg per trencar Europa, quan anem coneixent el que van fer per incentivar el Brexit”. Aleshores, a l’últim paràgraf, és quan el militar empunya la baioneta i deixa caure: “O reaccionem entorn del nostre Rei i la nostra Constitució, o anem directes, embolcallats en el caos, al nostre Brexit particular. No dubtin que Putin ho aplaudirà. És la seva venjança”.
D’un general se n’esperen instruccions precises, si no es vol acabar com l’exèrcit de Pancho Villa, així que estaria molt bé que l’exmilitar detallés exactament a què es refereix quan parla de “reaccionar entorn del nostre Rei”. ¿Vol dir saltar-se el govern que emani de l’aritmètica parlamentària? ¿Significa instar el monarca a imposar el seu rol com a comandament suprem de l’exèrcit? ¿No desprèn una ferum de colpisme, aquesta proposició, per molt que la tapi amb les fragàncies de la inconcreció? Altres vegades, Alejandre ha estat més explícit. Com quan va signar un manifest amb 700 militars més on es demanava respecte pel “militar Franco”. No pas poca cosa, tenint en compte que va ser (fugaç) cap d’estat major de l’exèrcit de terra. Just en l’època, per cert, en què es va produir el desastre del Iak-42, amb 75 persones a bord. “Els militars no organitzem viatges de nuvis a Cancún” o “Hi ha familiars que només volen aconseguir diners i humiliar l’exèrcit” són algunes de les frases que li va atribuir el ministre socialista de Defensa, José Bono. Caratsus, quina obsessió amb les revenges.