El desglaç nostre de cada dia, doneu-nos, Senyor

Des de fa anys, cada vegada que l'extremitat superior dreta del rei i l'extremitat superior dreta del president de la Generalitat s'acosten a pocs metres de distància, els mitjans posen el dit sobre la lletra D del teclat, preparats per escriure la paraula desglaç. De fet, si la meitat de les vegades que els periodistes hem escrit desglaç, aquest desglaç s'hagués produït, hauríem hagut de construir dics davant les ciutats costaneres perquè el mar hauria pujat ben bé un parell de metres. "Aragonès trenca el gel a l'acompanyar el rei a Barcelona", diu El País. Però l'Abc de seguida vol que el vi sigui agre: "Els empresaris forcen Aragonès a no plantar el rei". El Periódico diu el mateix, de fet, però sense entrar a matar: "El Cercle propicia la distensió". El que està clar és que la caverna no afavorirà la concòrdia –ni que sigui en una escenificació com la de la trobada empresarial–, així que El Mundo diu "Plantada a mitges d'Aragonès al rei". O, com diu El Punt Avui, des de la trinxera contrària, "El Govern fa equilibris amb la visita reial". Sigui com sigui, el president català és el subjecte de la majoria de titulars, tot i que a La Vanguardia busquen una fórmula impersonal que permet al monarca aparèixer en primera posició: "Primera trobada de Felip VI i Aragonès". A mi em costa veure que aquesta coincidència dels cossos en un mateix recinte suposi la renúncia del rei a seguir tancant els punys com va fer el 3 d'Octubre, o l'abandonament de l'aspiració independentista per part dels republicans.

De fet, l'activista Marcel Vivet rebia, el mateix dia de la trobada, la sentència que el condemna a cinc anys de presó per uns desordres públics que cap imatge acredita. Així que avui llegirem desglaç unes quantes vegades, però diria que el nivell del mar no ha pujat cap mil·límetre. Més enllà dels que ens obsequia el desgel de l'Antàrtida i l'expansió tèrmica dels oceans, esclar.