Mèdia 13/09/2021

¿Després de ‘Joc de trons’ hi ha espai per a l’èpica a la televisió?

Quan la sèrie de la HBO es va acabar, van ser moltes les veus que van afirmar que els 'blockbusters' televisius havien mort. Potser no ha sigut així, però el futur de les epopeies televisives es pot assemblar bastant al passat recent de les pel·lícules

James Poniewozik / The New York Times
4 min
Imatge de 'La Casa del Dragón'

Nova YorkLa primavera del 2019, quan Joc de trons emetia l'última temporada, el debat entre els experts de la indústria televisiva era que l'època dels dracs no era l'única que s'acabava. Segons un sentiment generalitzat, Joc de trons podria ser l'última gran sèrie de televisió de la història: és a dir, l'últim gegant d’audiència que enlluernaria i concentraria l'obsessió d'un públic massiu. Però des de la primavera del 2019 han canviat moltes coses. 

La pandèmia, òbviament, ha reforçat l’estatus de la televisió com a escenari virtual. Tiger King va ser un esdeveniment televisiu, així com també Hamilton i Godzilla vs. Kong. Si la força del cinema és reunir el públic en una mateixa sala, la de la televisió és reunir el públic però separadament. I, com passa amb el teletreball, no queda clar fins a quin punt la televisió tornarà a ser com era, ara que ja sabem quantes coses es poden fer sense aixecar-se del sofà. Dune, que s’estrena aquesta tardor, també serà en part un esdeveniment televisiu, a través de HBO Max, tot i que els cinemes han reobert les sales.

Però si ens centrem exclusivament en la televisió concebuda com a televisió (és a dir, sèries fetes per distribuir amb dispositius domèstics i no en cinemes), la pregunta posterior a Joc de Trons continua sent: ¿pot una única sèrie, en una època de binge watching, de streaming i de milers d’opcions, aconseguir aplegar un públic massiu? Aquesta tardor, diverses sèries de gènere de gran renom, que van des de la ciència-ficció fins a la fantasia, passant per la ficció distòpica, aposten pel sí.

Grans històries èpiques per a la tardor

El 24 de setembre Apple TV + estrenarà Fundación, basada en les novel·les d'Isaac Asimov sobre l'intent d'utilitzar la "psicohistòria" per donar forma al futur d'un imperi galàctic. La mateixa setmana, Disney+ presenta l’ambiciosa i llargament esperada Y: The Last Man, sobre una apocalipsi que mata tots els humans amb cromosoma Y excepte un.

També a la tardor arribarà La rueda del tiempo d'Amazon, una altra sèrie èpica basada en l'extensa saga fantàstica de Robert Jordan. L’any que ve Amazon té programada una altra sèrie basada en una de les poques megamitologies que encara no tenien adaptació televisiva, El Senyor dels Anells. A més, també serà l’any en què arribarà a la HBO la preqüela de Joc de trons, La casa del dragón, sobre els rossos platí més complicats de Ponent, els Targaryen. 

Si la televisió de blockbuster s’ha acabat, la nova temporada no n'ha estat informada. Hi ha evidències que la televisió esdeveniment no està morta, encara que aquests esdeveniments no impliquin que tots ens reunim davant l'aparell cada diumenge a les nou de la nit. 

Des del final de Joc de trons hem vist el naixement de la pròxima generació de plataformes, una porta d’entrada directa de les grans empreses de megatainment a les nostres sales d’estar i a les nostres butxaques. Disney, en particular, ha impulsat aquest canvi engolint les franquícies de La guerra de les galàxies i de Marvel i explotant-les televisivament. 

Imatge de 'Fundación'

L’inconvenient dels blockbusters televisius és que estan condemnats a assemblar-se cada cop més als blockbusters cinematogràfics: d’escala gegantina, però d’una ambició creativa de la mida d’un ratolí, almenys quan el projecte no està vinculat a una marca ja establerta i reconeixible. Els esforços d’algunes plataformes per construir franquícies originals, com el serial laberíntic i amb un toc punk de The Nevers, han sigut poc reeixits. 

D'una banda, el fet que la pròxima expansió d’El Senyor dels Anells arribi a la nostra sala d'estar en comptes d'un multicine és un signe d'un futur de l’entreteniment més centrat en la televisió. D'altra banda, aquest futur, almenys per a les grans cadenes o plataformes, es pot assemblar cada cop més al passat recent de grans èxits cinematogràfics: històries amb un gran pressupost i amb moltes seqüeles i revisions d’universos ja coneguts i que ja agraden al públic.

Si ens quedem enganxats a històries velles reexplicades és perquè esperem que almenys tinguin alguna cosa a dir sobre el moment actual. Pel que sabem de les sèries èpiques que tindrem aquesta temporada, no hi haurà gaire espai per a històries felices. 

La majoria estan lligades per un mateix fil conductor: una catàstrofe que canvia el món. Per descomptat, es tracta d’un tòpic del gènere fantàstic i la ciència-ficció, però els desastres fonamentals d’aquestes sèries –la venjança de la natura, l’autodestrucció a través de l’hubris– connecten amb el moment actual. 

Fins i tot les sèries que no són preqüeles són preludis d’una caiguda. Les pel·lícules d'El Senyor dels Anells, per exemple, van arribar a les pantalles, per una casualitat temporal, com una mena de cant a la unió després dels atacs de l’11-S. La nova sèrie sobre l'univers de Tolkien té lloc milers d’anys abans dels esdeveniments de les pel·lícules, a la Segona Edat de la Terra Mitjana, que va acabar amb el llegendari regne de Númenor engolit per un cataclisme marítim causat pel mateix regne. 

De la mateixa manera, Fundación, que explica la història d'un desastre causat per l'home que no es pot aturar, només mitigar, podria tenir molt a dir en una societat que ha passat per una crisi i que està mirant cap endavant. La rueda del tiempo, ja renovada per a una segona temporada abans que s’estreni, es basa en una mitologia que implica un cicle repetitiu de renovació i destrucció. Aquest tema pot reflectir no només un món ansiós, sinó també que l’ascens i la caiguda de les tendències mediàtiques ha fet possible aquesta sèrie i moltes de semblants. 

És possible que l’esdeveniment televisiu èpic, la més esquiva i impressionant de les bèsties fabuloses, s’hagi declarat mort. Però això no vol dir que no pugui ressorgir, encara que s’assembli massa a coses que ja hem vist. 

stats