"Em costaria enamorar-me d'algú que no tingués Síndrome de Down": Andy Trias a 'El convidat', en 10 frases

El fill del polític Ramon Trias Fargas i nét del doctor Josep Trueta té Síndrome de Down. Va ser el primer català amb aquesta discapacitat a marxar de casa els pares

Andy Trias ha estat el protagonista d' 'El convidat' d'aquest dilluns. El fill del polític Ramon Trias Fargas i nét del doctor Josep Trueta és conegut per ser el primer català amb Síndrome de Down a marxar de casa els pares, ara fa 12 anys.

L'Andy ha rebut Albert Om a casa seva, i hi ha parlat sobre la seva vida, la Síndrome de Down, les seves aspiracions, i molt més. Us n'oferim un resum amb les 10 frases més destacades.

1. " Sóc una persona amb molta memòria, diuen que sóc una enciclopèdia catalana i que recordo les coses amb detall. Sóc molt sociable, amigable, i sempre procuro posar-me a la pell dels altres quan pateixen".

2. " Em costaria enamorar-me d'algú que no tingués Síndrome de Down, perquè l'altura és diferent, tindria uns altres recursos i una altra manera de fer. I jo en tindria una altra, i no seria compatible".

3. " Ni em sento diferent ni la gent em fa sentir diferent. Tenir la Síndrome de Down vol dir tenir un cromosoma, una alteració genètica. És una manera de ser".

4. "Puc tenir mal de cap, mal de panxa, com tothom, però si em fa mal és perquè sóc una persona. La Síndrome de Down no és cap malaltia".

5. " Un dia li vaig preguntar a la mare per què era el company de classe més gran, i en comptes de dir-me que era el més gran per l'edat, em va dir que tenia un problema d'aprenentatge. Quan em va dir això em vaig desfer perquè veia que no seria una persona com qualsevol altra".

6. " Encara recordo la reacció de la meva pare quan li vaig dir que em volia independitzar. Em va dir: "Andy, suposo que te'n recordaràs d'aixecar-te puntual per anar a la feina". Com si jo no sabés fer-ho!".

7. " La reacció del pare o la mare és clau si un fill o filla amb Síndrome de Down es vol independitzar. Si ells tenen por, no ajuden a créixer la persona".

8. " Amb l'Eva, la meva parella, no ens hem plantejat tenir fills, no m'imagino la rutina, però sí que em faria il·lusió. Fins i tot parlem de com es diria la criatura, però de forma biològica no en podríem tenir. És només una il·lusió".

9. " El meu pare es feia estimar. Se m'emportava als mítings i jo no parava d'aplaudir-lo. Tenia la sensació que estava poc a casa, i jo m'enfadava, però ell havia de fer la seva feina per nosaltres. Em va donar molts consells".

10. "Recordo perfectament que, abans de morir, el meu pare em va dir que li agradaria veure'm treballar. Ara ja li podria dir que tinc feina, que n'he tingut unes quantes i, a més, que m'he pogut independitzar. D'això encara n'estaria més orgullós".