Els diaris gratuïts aturen la sagnia
La dependència dels gratuïts de la publicitat ha fet que, en tres anys, els grans diaris hagin perdut bous i esquelles (o exemplars i facturació). Però s'apunten símptomes de (tímida) recuperació.
Barcelona.La premsa gratuïta, en caiguda lliure des de l'inici de la crisi, ja ha trobat el seu punt d'inflexió, segons es desprèn de les últimes dades d'audiència, corresponents al març. Per primera vegada des de l'any 2008, les tirades de les grans capçaleres gratuïtes - 20 Minutos , Qué! i ADN - han augmentat en conjunt respecte del mateix mes de l'exercici anterior. El creixement és modest, perquè l' ADN segueix perdent exemplars, però sí que marca un canvi de tendència que s'observa també en les edicions barcelonines d'aquestes capçaleres.
De tota manera, aquests rotatius hauran perdut pel camí un de cada tres exemplars: si l'any 2007 imprimien entre tots tres més de tres milions de còpies, al març d'aquest any només en van imprimir 1.959.684. No només es tracta de reduccions de tirada: les tres capçaleres van haver de reduir les redaccions, sacrificar el nombre d'edicions i acomiadar personal. I, de fet, la conseqüència més dràstica va ser la desaparició de Metro , el gener del 2009.
Això s'ha notat també en el canvi de tendència en els comptes de resultats. A 20 Minutos , per exemple, el resultat d'explotació el 2008 va ser de 5,2 milions d'euros negatius. El 2009 (últim any disponible), s'havia aconseguit reduir les pèrdues a 1,2 milions. Tenint en compte que la xifra de negoci va caure dels 37 als 27 milions d'euros, no costa gaire de deduir que, a banda de la reducció d'exemplars, els sacrificis de personal van ser severs: es va passar de 12,9 milions d'euros a 5,2. Tant ADN com Qué! també van presentar resultats d'explotació negatius per al 2009 al Registre Mercantil, però amb números més suaus que en l'exercici anterior (i també amb fortes reduccions en el capítol de personal).
Al marge d'aquests tres grans diaris, la crisi no ha estat menys cruenta per a la plèiade de petites capçaleres sorgides en els últims anys. Segons dades de l'AEPG, l'associació espanyola de premsa gratuïta, es preveu que el 2011 desapareguin fins a 100 diaris. Una xifra alta però que, un altre cop, mitiga els 200 tancaments del 2010 i les 300 capçaleres gratuïtes desaparegudes l'any anterior. S'haurà passat en tres anys de 2.000 a 1.500 capçaleres.
D'aquesta xifra, 131 formen part de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG), que les divideix entre les que tenen tirada auditada (41) i les que no (90). El declivi d'aquest subsector provocat per la crisi va fer que l'entitat se centrés en l'àmbit de la premsa digital. L'ACPG va ser fundada el 1997 i va ser la primera associació d'aquest tipus a l'Estat.
