El 'joancarlòmetre': recull d'editorials sobre l'abdicació

La premsa de Madrid coincideix que la renúncia de Joan Carles "és l'últim gran servei a la nació espanyola"

El País: 'Un monarca necessari'

"Que el canvi s'efectuï en plena normalitat no vol dir que Felip de Borbó hereti una situació plenament estable i tranquil·la, ni que la institució monàrquica gaudeixi ara d'un reconeixement general. Al contrari, Espanya té múltiples problemes, des de la desafecció d'una part de la ciutadania cap als resultats del sistema institucional existent fins a l'amenaça secessionista a Catalunya. Però l'hereu de la Corona ha donat sobrades mostres de saber estar i de saber-ho fer. La nació és la veritable font de legitimitat de la monarquia. Felip haurà de guanyar-se ara la confiança dels espanyols, aprofundint en les qualitats demostrades pel seu pare i facilitant la modernització que Espanya necessita amb urgència".

El Mundo: 'Un rei per emprendre les reformes que necessita Espanya'

"Des d''El Mundo' hem defensat els últims mesos la conveniència del relleu perquè Felip –juntament amb la reina– representa el millor de la Corona en aquests moments. [...] En aquest mar remogut, a Felip VI li toca agafar el timó de la nau. [...] Està capacitat per virar el rumb i enfilar l'horitzó de la regeneració de la vida política que els espanyols estan demanant a crits. [...] Felip 'encarna' aquesta nova generació que té a les mans el futur d'Espanya. El rei Joan Carles va dir que la seva abdicació és 'el millor per a Espanya'. És l'últim gran servei que ha prestat a la nació".

Abc: 'El rei, per Espanya'

"'Abc' rendeix en aquesta ocasió, més que mai, homenatge i reconeixement a Joan Carles, reafirmant en la seva persona i en la del príncep d'Astúries nostra adhesió a la monarquia".

La Razón: 'Un rei exemplar fins al final'

"Que l'abdicació del rei no suposi cap trastorn institucional o social per a Espanya és el millor elogi que es pot fer de la seva règia figura i el resum, en definitiva, d'una obra política sense parangó en la història recent. [...] Certament, el rei ha anunciat la seva abdicació, molt reflexionada, en uns moments de dificultats econòmiques i de maror política, però, potser, en el maneig dels seus temps hem d'extreure la seva última i millor lliçó: que mai més les circumstàncies conjunturals, per molt adverses o complicades que es presentin, per descoratjadores que siguin, puguin afectar els fonaments de l'edifici institucional, tan laboriosament aixecat. [...] El rei, doncs, abdica, i la transcendència del seu gest ens marca el camí a seguir, que no és altre que la perseverança en l'ordre constitucional que, sota el seu impuls, ens hem donat. [...] La immensa majoria dels espanyols ja estava convençuda que Felip seria un bon rei per a Espanya, garantia d'estabilitat i progrés per als propers anys. No és casual que actualment sigui el membre de la família reial més ben valorat, amb el suport de més del 70% dels espanyols. Són vots que tots fem pel futur del nostre país, des de la seguretat i la convicció que la monarquia espanyola, àncora de la nostra democràcia, tindrà el titular que millor la pot servir. Com ha fet Sa Majestat durant tot el seu regnat. Des del sacrifici, el valor i el seu clar sentit de la unitat. De la mateixa manera que Espanya ha estat molt afortunada en comptar amb Joan Carles com a cap de l'estat des de l'any 1975, també ara els espanyols ens podem sentir afortunats de comptar amb un successor de la qualitat humana, intel·lectual i professional com don Felip.

La Vanguardia: 'Clima de renovació'

"En altres temps, la mort del rei al llit era un senyal de fortalesa i vigor de la transició. Però aquests vells temps han canviat i Joan Carles els ha sabut interpretar, dolorosament, potser, però els ha sabut interpretar. Aquí resideix la valentia i la intel·ligència del seu gest. El moment escollit és el més adequat. Sens dubte és el més adequat. [...] Evidentment, no estem davant d'una decisió improvisada. Madurada fa uns mesos, aquesta decisió no podia ser comunicada a la societat espanyola abans dels comicis europeus de maig del 2014. El rei ha mesurat bé els temps i ha comunicat la decisió en el moment adequat. La situació de fons del país, l'erosió soferta aquests darrers anys per tot el quadre institucional espanyol. La vida és un constant joc de balanços. La continuïtat, un cop traspassat el llindar de la vellesa, podia ser considerat ahir com un senyal de força i autoritat moral. Avui no és així. Avui, Espanya necessita renovació, i el gest del rei, clamorós, imprevist, valent, convida tots els estaments i forces en presència a afavorir aquesta renovació, invocada amb molta força en el discurs de renúncia. Espanya ha canviat. I Espanya es troba davant dificultats totalment imprevistes, fa tot just uns anys. El rei n'ha pres nota i ha obrat en conseqüència. Vet aquí un cop de timó. Un bell cop de timó. [...] L'abdicació del monarca propicia un nou paradigma: temps de renovació, temps de flexibilitat, temps d'integració. Des d'aquest punt de vista estem convençuts que s'obre la porta a una intel·ligent reforma de la Constitució del 1978. Sota aquest nou paradigma és legítim i necessari imaginar nous escenaris per a l'encaix de Catalunya a Espanya".

El Periódico: 'De Joan Carles I a Felip VI'

"Per als llibres d'història quedarà la incontestable contribució del rei a l'èxit de la transició espanyola de la dictadura a la democràcia. La legitimitat que va heretar, ratificada després per la carta magna del 1978, va facilitar l'ardu desmuntatge de les velles estructures del franquisme i la instauració d'una monarquia parlamentària que ha brindat a Espanya la més llarga etapa de democràcia, concòrdia, estabilitat i progrés de la seva turmentada història. [...] L'abdicació de Joan Carles es produeix, cal consignar, en un moment de debilitament de la seva popularitat i de desgast de la imatge pública de la Corona. Diversos són els factors que expliquen aquest declivi: per descomptat, la crisi econòmica, que ha aguditzat la desconfiança ciutadana respecte del conjunt de les institucions; però també han tingut el seu pes episodis com el cas Nóos o l'accidentat viatge del rei a Botswana, que sumats als seus problemes de salut havien sembrat dubtes sobre la seva capacitat i força per recuperar el prestigi social de la institució monàrquica. [...] Ens trobem davant una operació d'estat en tota regla. Amb la forta pulsió de canvi detectada a les urnes el 25-M i l'auge de l'independentisme a Catalunya, és segur que la tramitació urgent d'aquesta norma esperonarà les tensions polítiques en les pròximes setmanes. Els dos grans partits, que conserven una molt qualificada majoria al Congrés i al Senat, farien bé d'ampliar els consensos perquè la decisió de Joan Carles il·lumini una nova etapa de concòrdia".


Més continguts de