Elon Musk, el nen de la pilota i dels 250.000 milions de dòlars

Amb una actitud no gaire distant de la del noi que tenia la pilota de futbol sota el braç i que només deixava jugar-hi sota les seves arbitràries decisions, Elon Musk ha llançat el seu vaitot per fer-se amb el 100% de les accions de Twitter: que si no accepta l'oferta, potser retira els seus diners. I ha deixat anar una frase inquietant, dient que el seu interès en invertir-hi tenia a veure amb les ganes de convertir-la en "plataforma per a la llibertat d'expressió arreu del món". L'empresari es defineix com un "absolutista de la llibertat d'expressió", que és una etiqueta molt bonica de lluir però, malauradament, ingènua. O amenaçadora.

Qualsevol conversa es regeix per una sèrie de normes. I si la conversa és pública, encara més. A ningú li agrada recordar-ho, però si només impera la llei de qui crida més fort, aquesta idíl·lica àgora pública no és possible. Tan sols funciona si té un mínim de regulació. I algú fent-la complir. Twitter ja té prou d'olla podrida per no veure fins a quin punt és un indret sovint inhòspit, ple d'assetjament. I no parlo (només) del cretí de torn parapetat rere un compte anònim, sinó també, i sobretot, dels milions i milions que es mouen opacament en les anomenades agències d'astroturfing, que llencen el seu exèrcit de bots indiscriminadament contra qui gosi contradir el seu client. O de com pots empastifar algú atribuint-li una conducta inacceptable, sense necessitat de presentar-ne proves. 

A més, aquest presumpte paladí de la llibertat té interessos espuris que fan dubtar de la puresa del seu posicionament. Recordem que el regulador americà audiovisual el va castigar amb una multa de 20 milions de dòlars –per a ell, xavalla– arran d'haver tuitat informació falsa que va afectar els seus accionistes. La resolució judicial l'obligava a fer revisar els seus tuits per un equip jurídic abans de poder explicar res sensible per a la companyia o els seus inversors. La resposta, al cap d'uns mesos, ha sigut comprar Twitter. 

Musk hauria d'entendre que, entre ell i qualsevol altre humà, la conversa pública mai no serà justa ni equitativa, ni que sigui pel fet que podria comprar Twitter sencer cinc vegades. El seu nombre de seguidors –directament lligat als diners que té– fa que allà on els mortals tenen una caixa de fruita per enfilar-s'hi i llançar la seva opinió, ell disposi d'un tron propi i un altaveu de 2.000 watts. Que no entengui que això és així resulta molt inquietant. Hauria de ser més conscient que ell és aquí el nen de la pilota. I dels 250.000 milions de dòlars.