Mèdia 30/10/2021

'Estirando el chicle', les reines "mamarratxes" del podcast

Carolina Iglesias i Victoria Martín acaben de guanyar l’Ondas al millor programa d’emissió digital

4 min
Carolina Iglesias i Victoria Martín, responsables del podcast 'Estirando el chicle'

BarcelonaAcaben de guanyar el premi Ondas al millor programa d'emissió digital (compartit amb Deforme semanal ideal total, de Radio Primavera Sound) i des de fa mesos són al capdavant del rànquing dels podcasts més escoltats de l'estat espanyol, disputant-se el número 1 amb Andreu Buenafuente i Berto Romero i el seu Nadie sabe nada. Les humoristes i comunicadores Victoria Martín (Madrid, 1989) i Carolina Iglesias (Oleiros, la Corunya, 1993) assaboreixen l'èxit d'Estirando el chicle, de la plataforma Podium Podcast, amb felicitat però també amb cautela: "Estàvem més preparades per a les hòsties que per al reconeixement", van assegurar quan es va anunciar que rebien l'Ondas. "Quan vam començar amb el podcast no esperàvem res que s'acostés al que ha passat, és impossible. No és una qüestió de no tenir fe en nosaltres mateixes, és que no hi havia referents similars", explica Iglesias a l'ARA.

L'èxit d'Estirando el chicle, que també té versió audiovisual, no només se circumscriu al món digital, sinó que alhora té traducció al teatre: el duo còmic actua avui i demà a la Sala Barts amb totes les entrades venudes, una circumstància que es repeteix en totes les ciutats on anuncien que hi faran bolos. Hores abans de saltar a l'escenari, Martín reconeix que viu moments de pànic: "Soc molt nerviosa, em tremola tot. Crec que la Carol ho porta millor que jo, perquè no hi ha més remei". Entre rialles, la seva companya d'escenari li respon sarcàsticament: "Si necessito que algú em calmi no tinc ningú".

Un projecte autofinançat

A cada episodi d'Estirando el chicle, Martín i Iglesias, bregades a YouTube i al món digital, comparteixen una xerrada amb alguna dona que per a elles és un referent: periodistes, humoristes, cantants... Pel seu estudi, doncs, han passat personatges com la il·lustradora Moderna de Pueblo , la poeta Elvira Sastre i la periodista Chelo García-Cortés ("l'entrevista que més he gaudit", confessa Martín). Hi parlen sense tabús i, sobretot, utilitzen l'humor com a eina per fer crítica social i tractar de qüestions com el bullying, la falta d'educació sexual a l'escola i la diversitat sexual. L'espai ja fa quatre temporades que està en marxa i no sembla que el final sigui a prop, tota una fita si es té en compte que va començar com una iniciativa autofinançada i publicant-se al canal de YouTube d'Iglesias. "Has d'emprendre tu mateixa perquè els espais [per a les dones] no hi són", assegura Martín, que recorda que van començar gravant des de casa dels seus pares amb uns micròfons de 30 euros que a ella li semblaven massa cars. "Venent els nostres projectes ens adonàvem que no hi havia tants exemples de sèries o programes fets per dones, que és diferent d'introduir dones en un programa. Ens agradaria que Estirando el chicle servís de prova que, si confies en un producte i deixes fer a la gent que és creadora, en poden sortir coses xules. Tant de bo motivem altres còmiques i que diguin: «Si aquestes dues mamarratxes ho han aconseguit, jo també»", diu rient Iglesias, que reconeix que ni ella ni Martín es van plantejar mai portar el seu podcast a una ràdio convencional.

"Mamarratxes" o no, Martín i Iglesias continuen sumant seguidores sota l'atenta mirada de Tina Fey i Amy Poehler, les dues còmiques nord-americanes que ocupen el retrat que presideix l'estudi des d'on graven el podcast. "Elles són la nostra motivació. Evidentment, no ens creiem elles, ni de bon tros", se sincera Martín, mentre que Iglesias detalla que són un exemple "de dones creadores, que col·laboren i sobreviuen a la indústria". Pel que fa al panorama espanyol, les conductores d'Estirando el chicle recorden que la majoria de les humoristes continuen topant amb dificultats per treballar. ¿Poden ser elles la referència per a una nova generació de còmiques? "Si hem de portar la llosa de ser referents, doncs que serveixi d'alguna cosa. És a dir, que no es quedi en una tonteria d'un boom o d'una fama que no va enlloc i que les companyes humoristes continuïn topant amb portes tancades i comentaris com que les dones còmiques no agraden. Que l'ansietat que passem la Victoria i jo serveixi d'alguna cosa", respon Iglesias.

Les dues còmiques asseguren que no estan disposades a sacrificar el seu podcast, que realitzen amb un petit equip format per Susana Novo i Nacho Pérez Pardo, per cap cant de sirena que els ofereixi un futur enlluernador. "El podcast no pot desaparèixer, és l'origen de tot. No hem fet això per aconseguir un programa de televisió. Per a sorpresa de molta gent, continuem volent fer el podcast a internet perquè, al capdavall, el que volem és fer allò que ens ve de gust", afirma Iglesias, que destaca la llibertat creativa de què disposen ara mateix. De moment, Martín i Iglesias continuaran compaginant el podcast amb el teatre i una col·laboració a Late motiv, l'espai al qual van arribar després d'arrabassar-li el número 1 del top de podcasts més escoltats a Buenafuente i Romero. "La veritat és que per ser dos nois que tot just comencen, no ho fan gens malament", diu sorneguerament Martín. I Iglesias remata, mig rient: "Sí, els hem ajudat bastant a donar-los visibilitat".

stats