Qui fabrica realment el teu ‘smartphone’?
Quan comprem un telèfon podem tenir en compte les especificacions, el preu o l’aspecte, però la marca acostuma a pesar molt en la decisió. Ara bé, la majoria de les característiques i prestacions estan determinades pels components que conté l’aparell, combinats amb més o menys encert per l’empresa que ens el ven finalment. Com que el cercle de subministradors és força reduït, el mercat tendeix a la uniformitat, amb poques excepcions.
Segons Wayne Lam, analista principal de telecomunicacions d’IHS, els components d’un smartphone de gamma alta -que es ven per sobre dels 600 euros- sumen un cost total d’entre 175 i 225 euros. Els d’un model de gamma mitjana no arriben als 90 euros, i els dels telèfons 4G més econòmics amb pantalla de cinc polzades es poden comprar per uns 40 euros. Aquestes xifres no inclouen la mà d’obra, el software ni el cost de distribució, però ja es veu que es tracta d’un negoci força lucratiu, sobretot en alguns segments.
El més car d’un smartphone és l’electrònica, que suposa d’un 30 a un 50 per cent del cost total. En aquest concepte s’inclouen el processador i els xips associats (fins a 60 euros en un mòbil premium, poc més de 8 euros en els més barats), el mòdem de connexió i la memòria. El proveïdor líder de processadors és Qualcomm, amb els dissenys que marquen la pauta del sector. Una generació per darrere trobem marques com MediaTek, Spreadtrum, Intel i LeadCore. Els gegants Apple, Samsung i Huawei no volen ser ostatges dels subministradors i creen xips propis -respectivament: Ax, Exynos i Kirin- per als models emblemàtics, ja sigui amb el mòdem integrat o per separat. Tant els uns com els altres, però, encomanen la producció dels xips a factories especialitzades com TSMC.
La memòria flaix, genèrica excepte en els telèfons més cars, és un dels elements més rendibles d’un smartphone. Els xips que el fabricant compra per 20 euros a proveïdors com Samsung, Hynix, Micron o Toshiba es tradueixen en un increment de 100 euros en el preu de venda al públic.
El segon component més car d’un smartphone és la pantalla: entre un 35 i un 40 per cent del total de l’escandall. Els grans proveïdors són Samsung, LG i Sharp. El mercat actual es reparteix entre dues tecnologies. Samsung fa servir AMOLED en els seus mòbils i ven pantalles a altres marques com Motorola i Meizu. La característica més destacada és el substrat flexible de polímer, que permet explorar noves formes, com els marges corbats dels Galaxy Edge; s’espera que abans de dos anys aquestes pantalles puguin ser del tot plegables o enrotllables. L’altra tecnologia dominant són els LED TFT, amb substrat rígid de vidre i uns colors menys saturats. La fan servir LG i Apple, tot i que es creu que aquesta última es passarà a l’AMOLED el 2017 per poder crear nous formats de dispositiu. Les pantalles també tenen diversos components: a més de la capa de visualització hi ha la de vidre tàctil, generalment subministrada per la firma americana Corning o la japonesa Asahi.
La resta del cost dels components d’un smartphone es reparteix entre elements molt diversos, com la carcassa, els sensors o les antenes, que ja fa temps que no són passives sinó que evolucionen per adaptar-se a les noves bandes de freqüència de les xarxes. També hi ha les bateries, la majoria amb tecnologia d’ions de liti. El valor no depèn de la química, sinó de l’empaquetament: els telèfons de gamma baixa fan servir bateries de forma estàndard, mentre que les dels de gamma alta són fetes a mida segons els requisits de la carcassa i l’espai que deixen funcions com el motor de vibració. Apple i Samsung són les marques més exigents.
L’apartat d’altres components també inclou les càmeres. Molts models de gamma alta fan servir captadors Sony o Samsung que costen uns 6 euros, però els telèfons més assequibles porten sensors d’Omnivision o SK Hynix que costen la quarta part. El captador és només una peça de la càmera: també hi ha les lents i la bobina mòbil d’enfocament. La càmera és un dels camps en què veurem més competència imminent, ja que les grans marques ja la tracten com el gran factor diferencial: LG va presentar al MWC un mòbil amb dues càmeres, s’espera que Huawei ho faci la setmana que ve i probablement el pròxim iPhone també disposi d’aquesta opció.
Amb aquests ingredients, les grans marques dissenyen telèfons que sobresurtin en un mercat cada vegada més homogeni. D’altres apliquen els anomenats dissenys de referència que empreses com MediaTek els proporcionen amb els seus xips. I encara hi ha un grup amplíssim de marques que es limiten a encomanar a algun proveïdor de telèfons genèrics unitats personalitzades amb el seu logotip. En tots els casos intervenen una o més empreses que fan l’assamblatge, des de gegants com Foxconn/Hon Hai, Compal i Quanta fins a centenars de petites companyies especialitzades. De manera que considerar “fabricant” l’empresa que posa el logotip al telèfon que acabem de comprar és, en el millor dels casos, ser molt generós.
