Mèdia 08/11/2021

‘Fat suits’, o quan les sèries prefereixen una pròtesi a una actriu grassa

L'estrena d''American crime story: Impeachment' ha reobert el debat sobre l'efecte que té l'ús d'aquests elements de caracterització

4 min
Sarah Paulson a 'American crime story: Impeachment'

BarcelonaA les primeres imatges que es van distribuir d’American crime story: Impeachment era quasi impossible reconèixer Sarah Paulson, l’actriu que interpreta Linda Tripp, l’antiga secretària de la Casa Blanca que va enregistrar les converses amb Monica Lewinsky en què l’exbecària confessava haver mantingut una relació amb Bill Clinton. Si és difícil d'identificar Paulson a la minisèrie, que s’estrena aquest dijous a La Sexta, és perquè l’actriu va coberta per unes quantes pròtesis, entre les quals una que la fa semblar més grassa, una peça de caracterització que en anglès es coneix com a fat suit. La decisió d'utilitzar aquest element de maquillatge en comptes de fitxar una actriu que respongués al físic de Tripp ha reobert el debat sobre la falta d'oportunitats per a les intèrprets que no responen als cànons estètics imperants.

El fitxatge de Paulson va generar polèmica a les xarxes socials, que consideraven que la producció havia sucumbit a les pressions estètiques de Hollywood. Lluny de defugir el debat, l'actriu s'hi ha referit explícitament durant la promoció de la sèrie. "Per a mi és molt difícil parlar d'aquest tema sense sentir que dono excuses. Hi ha molta controvèrsia al voltant dels actors i els fat suits, i crec que la controvèrsia és legítima. Crec que la grassofòbia és real i que pretendre que no és així només produeix més mal. És una conversa molt important que hem de tenir", ha assegurat Paulson a Los Angeles Times.

L'actriu, que va guanyar un Emmy per la seva participació en American crime story: el pueblo contra O.J. Simpson, també ha remarcat que fixar-se només en el que un actor o una actriu pot aportar físicament a un personatge és una visió "reduccionista" de la feina d'un intèrpret. "M'agradaria pensar que hi ha alguna cosa en mi que em feia la persona indicada per al paper", explica l'actriu, que també es pregunta si hauria d'haver rebutjat un paper que li interessava només per no respondre al físic del personatge. A més d'usar la pròtesi, Paulson es va engreixar 13 quilos.

La grassofòbia de 'Friends'

L'actriu i activista Abby Rose Morris, que presenta el podcast More than Tracy Turnbald, un espai dedicat a la diversitat de cossos en el món de l'entreteniment, assegura que l'ús de fat suits envia el missatge que un intèrpret gras no mereix temps en pantalla, fins i tot quan el personatge no és prim. "Un fat suit no només fa mal a un actor o una actriu grassos, sinó que també perpetua els estereotips sobre la gent grassa perquè els seus cossos són vistos com una disfressa que es pot treure i posar". L'activista assenyala que no totes les decisions que ha pres American crime story: Impeachment sobre diversitat han sigut incorrectes: per interpretar Monica Lewinsky, la producció va triar Beanie Feldstein, una actriu que, segons els cànons de bellesa de Hollywood, és grassa.

L'opinió de Morris sobre l'efecte nociu dels fat suits és compartit per Virgie Tovar, autora del llibre Tienes derecho a permanecer gorda (Melusina). Per a l'activista, aquesta mena de pròtesis fan que els espectadors puguin simpatitzar amb personatges grassos sense haver de sentir-se pròxims a una persona grassa en la vida real. "Els espectadors saben que sota el vestit hi ha una persona prima a la qual poden idolatrar sense violar les regles culturals que ens obliguen a odiar els grassos", considera.

L'ús de les pròtesis per engreixar un actor és habitual en la ficció. January Jones en va portar una a la cinquena temporada de Mad men, quan el seu personatge, Betty Draper, s'engreixava a causa d'un problema de tiroides (una trama que va permetre amagar l'embaràs de l'actriu), i Russell Crowe també en va utilitzar una per transformar-se en Roger Ailes a The loudest voice. Un dels casos més sonats –i polèmics– va ser el de Friends: molts dels acudits de la comèdia feien referència al sobrepès que la Monica tenia a la infància i l'adolescència, així que quan la sèrie feia flashbacks per recordar el passat dels personatges, Courteney Cox portava un fat suit. Més enllà de l'ús de la pròtesi, la sèrie queia de manera recurrent en la grassofòbia perquè deixava ben clar que la versió bona de la Monica era la prima. Anys després, New Girl, una comèdia sobre un grup d'amics que comparteixen pis a Los Angeles, també va utilitzar una pròtesi per caracteritzar un dels personatges principals, l'Schmidt, durant els seus anys a la universitat.

Una escena de 'Friends' en què Courteney Cox portava un 'fat suit'
Schmidt, personatge de 'New Girl'

Tot i les crítiques que ha rebut American crime story: Impeachment, l'ús dels fat suits continua vigent en la indústria. L'últim exemple és la sèrie The thing about Pam, per a la qual Réene Zellweger portarà un vestit que la farà semblar grassa –a les pel·lícules de Bridget Jones va optar per guanyar pes–, una decisió que ja ha estat criticada per algunes activistes. Jess Megan, creadora de continguts sobre diversitat i model curvy, assegurava que es tracta "d'un trist missatge que diu a les actrius grasses amb talent que, malgrat que tinguin l'experiència de viure en un cos com aquest, una actriu prima farà millor el paper que elles".

stats