Feijóo i 'El Mundo': primer els de casa... o els hispans
Mentre l’esquerra no sap com oferir una resposta discursiva (no diguem ja executiva) als reptes que planteja la immigració, la dreta més dura va modelant l’agenda informativa i movent les fronteres del que és acceptable. Aquest divendres, El Mundo obria la seva portada amb aquest titular: "Feijóo reclama una migració «culturalment pròxima» i donar preferència a la hispanitat". Parem només tres segons per especular quin seria el to d’aquesta notícia, i quins verbs haurien fet servir, si això mateix ho digués qualsevol líder de Junts, en el seu intent de no perdre palades de vots dels que ara s'estan filtrant a Aliança Catalana. Per algun ressort màgic, el que dit per un català és xenòfob (i certament m’esparveren algunes de les declaracions que s'han fet darrerament), si s'invoca la hispanitat aleshores ja no passa res i no hi ha cap problema per assumir una política clarament etnicista, que distingeix entre immigrants bons i dolents. No els posa aquest nom, que fa lleig, però la mirada i el prejudici són diàfans. El drama és que l’esquerra acota el cap i encara està en fase de negació, incapaç ni tan sols d'admetre les tensions associades a la pressió migratòria.
Fa uns mesos era l’Abc qui deia en un editorial que calia “una immigració ordenada i segura” i que es podia aconseguir “escollint els perfils humans i professionals més idonis per a l’interès general i la convivència”. Es parla molt del bonisme de l’esquerra, però també hauríem de parlar del bonisme de dretes: el que creu que es pot importar la mà d’obra barata que necessita el sector serveis sense assumir que la precarietat extrema afavoreix que alguns individus –per pobres, no per entranya malvada o origen– recorrin a la delinqüència. I aquest és un lliri a la mà magnífic, perquè no paga peatge d’escarni a les xarxes.
