Feijóo vol mitjans lliures? També tinc una proposta
Ahir ho deia del rei, avui toca Alberto Núñez Feijóo. Durant el bany de militants del cap de setmana passat, el líder del PP va deixar dit, entre moltes altres i escumoses coses, que es compromet per treballar en favor d’uns “mitjans de comunicació lliures”. És una idea que, en els darrers mesos, ha anat repetint aquí i allà, amb pit inflat metafòric i premsa amiga recollint amatent les declaracions. Llàstima que les obres no acompanyin unes paraules que no resisteixin la mínima prova del cotó.
Si Feijóo estigués veritablement preocupat per la independència dels mitjans de comunicació potser hauria aconseguit que el seu partit a Galícia –precisament a Galícia– no hagués canviat la llei per poder configurar la cúpula de la radiotelevisió pública autonòmica sense haver de buscar consens polític. Una llei, per cert, aprovada també en solitari i que també elimina òrgans professionals que podien oferir un contrapès, com ara el Consell d'Informatiu o l’Estatut de Redacció. I, certament, un estadista amoïnat per la salut dels mitjans públics no hauria nomenat directora general Concepción Pombo, que va ser cap d’informatius a l’ens des del 2018 i que, en el seu full de serveis, hi ha el fet d’haver resistit en el càrrec 416 divendres, dels quals 366 van ser venres negros, que és com es deien les protestes internes a la ràdio i televisió gallegues per la manipulació i el control polític. Vestir de dol pel periodisme, en acabar la setmana, es va convertir en un macabre costum entre els professionals de la casa alarmats per aquesta deriva. Feijóo és polític i, per tant, pot ser un aspersor de promeses, si aquesta és la seva estratègia. Però en un país amb més “mitjans de comunicació lliures” moltes més capçaleres les haurien recollit acompanyant-les del context adequat.
