Felip VI també té un problema amb el franquisme
Fa uns dies titulava un Pareu Màquines dient que el PP tenia un problema amb el franquisme perquè tenien la tendència recalcitrant de no condemnar inequívocament aquell règim dictatorial. Avui cal afegir Felip VI a la llista de notables als quals la camisa els va una talla curta quan apareix el nom de míster Porla (Gracia de Dios). Resulta que un esborrany del seu discurs per a aquesta última Pasqua Militar incloïa una referència crítica amb el franquisme, que qualificava de “pàgina fosca” en la història espanyola. En la versió definitiva, algú va aplicar-hi el tipp-ex de la casa No Menealho i aquesta frase va desaparèixer. Des de la casa reial diuen que el rei ja s’ha referit al franquisme en discursos anteriors. Però ho ha fet sempre de manera obliqua, sense esmentar la bicha i amb ambigüitats decebedores, o bé des d’una certa equidistància (“temps d’odi i rancúnia”), que evita parlar de vencedors, d’una banda, i de vençuts, represaliats i afusellats, de l’altra.
Que Felip VI no s’atreveixi a trencar amb el franquisme —que va col·locar el seu pare com a rei— és un símptoma més de la feblesa d’aquesta Transició que tan bé llueix en els discursos estèrils i els manifestos resclosits mentre les crostes franquistes aquí i allà —atado y bien atado— es resisteixen a saltar. I no és només el principal partit en vots a Espanya i el cap d’Estat. Tampoc la premsa no sap fer net. Titular de La Razón d’aquest dissabte: “La Moncloa esborra la figura de Joan Carles dels actes antifranco”. Escriuen antifranco de manera despectiva, com una manera de denigrar els actes organitzats pel govern Sánchez; de la qual cosa es desprèn que troben a faltar actes profranco o, com a mínim, comprensius amb la dictadura. Tampoc vivíem tan malament! Però aquesta és una frase que poden dir uns més que els altres. I alguns no van poder dir res.
