Felipe González ha dit que votarà en blanc si Pedro Sánchez torna a ser candidat del PSOE i els diaris de la dreta li dediquen panegírics ditiràmbics i llancen confeti de coloraines sobre l’expresident espanyol. Una columna de l’Abc el retrata com a “l’home que va refundar el PSOE, el va modernitzar després de la mort de Franco i el va dur a governar durant tretze anys” i el qualifica de “figura d’halo totèmic”. A El Mundo parlen de “la normalitat política que van protagonitzar González, Aznar, Zapatero i Rajoy” i, sobre les crítiques que ha rebut escriuen: “Tot això li ho retreuen a un home de 84 anys que encarna la història d’Espanya de les últimes dècades”. Fins i tot Jorge Fernández Díaz, a La Razón, subratlla el seu lideratge en el partit i la longevitat com a cap de l’executiu. Felipe votarà en blanc, però en blanc s’han quedat també els diaris de la dreta, que tot d’una semblen haver oblidat quin era el seu discurs en l’última legislatura del líder socialista. El GAL, els 800.000 llocs de treball promesos que mai no van arribar, els germaníssims del seu delfí Alfonso Guerra, la corrupció sistèmica, Roldán, Filesa, Ibercorp. Els fons reservats. Mitjans que entonaven a cor amb Aznar el seu famós ¡Váyase, señor González!, ara exclamen ¡Guapo! al seu pas i li riuen totes les gràcies.
És la ironia del ressentiment, perquè per molt que la caverna s’afanyi ara a restituir al seu pedestal a qui tant van intentar fer caure, el votant socialista del 2026 difícilment farà cas a una figura més pròxima a Mr. Scrooge que a un actiu polític vigent. Incapaç d’adonar-se de la seva devaluació, si Felipe González vol realment enfonsar Sánchez, el millor que pot fer és callar, en comptes d’alimentar el victimisme que tan bé li funciona a l’actual president. La recepta seria: Xxxxt! Total, ja no li ve d’una X, al compañero.
