Félix Bolaños, esperança del PP per no allitar-se amb Abascal
Un dels tics de La Razón és el de fer evidents els somnis, anhels i estratègies del PP –el partit al qual el rotatiu està postrat– recorrent a fonts anònimes d’altres partits, d’aquelles impossibles de comprovar. Mirem la formosa peça d’aquest dimarts que en portada es titula “Els ministres conspiren sota l’eufòria de Sánchez”. La peça no detalla cap acció concreta, no hi ha ni mitja conxorxa. Només frases buides com “Hi ha ministres que es mouen” (però fent què?!) o “s’imposen els recels i les suspicàcies en el palau presidencial mentre tots juguen les seves cartes” (però quines?!) i imatges més o menys pseudoliteràries com “els llots estan a punt d’entrar en el despatx de Pedro Sánchez”, “volen els ganivets”, “un cop de navalla”, “una altra bufetada”. Home, a casa som pacifistes, però si m’omples una crònica amb tant d’acer esmolat el mínim que demanem és veure efectivament que algú llueix un tall. Unes gotes de sang, ni que sigui.
Entremig d’aquest no res, però, destaca aquest passatge: “Tots tenen una bona paraula sobre Bolaños. Ha estat l’únic ministre que ha pactat amb el PP aquesta legislatura. Al PSOE hi ha qui el veu com l’element de concertació nacional que pot unir el seu partit i el PP en cas que l’avançament de Vox sigui tan significatiu que a Alberto Núñez Feijóo no li quedi més remei que posar Santiago Abascal en el pont de comandament del país, una cosa que a Génova no es vol ni considerar com a mera hipòtesi”. Deixant de banda que al PP claríssimament ho consideren com a hipòtesi, cal interpretar aquestes ratlles com una mà estesa al PSOE en el sentit que, si sacrifica Sánchez, hi hauria l’opció de deixar Vox fora del govern. El diari ho disfressa de font anònima socialista, però és evident que en realitat fa de missatger, de fidel transmissor. Són ensomnis de bipartidisme, nostàlgies de la Transició tutelada.
