L'Institut Valencià de Finances desvincula Ximo Puig de l’operació d'adquisició de Zeta per Prensa Ibérica

L'entitat justifica la mesura perquè es tractava d'un "actiu tòxic" i la d'EPI era l'única oferta

El director general de l'Institut Valencià de Finances (IVF), Manuel Illueca, ha afirmat aquest migdia a les Corts Valencianes que el consell general d'aquest organisme va decidir de manera "autònoma" i amb criteris "estrictament tècnics"  la condonació d'1,3 milions d'euros, una xifra que suposa el 70% del deute que arrossegava,  a l'empresa Promociones i Ediciones Culturales (Pecsa), propietària del diari 'Mediterráneo'. L'operació es va dur a terme dins del procés d'adquisició del Grup Zeta, que alhora posseeix Pecsa, per part del conglomerat mediàtic Editorial Prensa Ibérica (EPI), el més important al País Valencià.

La decisió de l'IVF ha generat una forta controvèrsia donat que el president de la Generalitat, Ximo Puig, va cobrar durant la legislatura passada 19.000 euros en concepte de dividends de les 210 accions, l’1,2% del capital, que posseeix de Pecsa, al mateix temps que Presidència concedia 600.000 en concepte de publicitat institucional i l'IVF condonava la major part del deute que acumulava l'empresa amb l'administració.

L'oposició retreu a Ximo Puig que sigui accionista de Prensa Ibérica, el grup que té més publicitat de la Generalitat

Avui Manuel Illueca, que ha comparegut al Parlament a petició pròpia, ha justificat la decisió en favor de l'editorial perquè el deute de Pecsa era "un actiu tòxic" i ha afirmat que la direcció de l'IVF que ell encapçala "mai hauria atorgat" aquests "préstecs polítics". Per a l'alt càrrec, es va tractar d'una operació posada en marxa pel Partit Popular per "interferir en l'ecosistema mediàtic".

El director general de l'IVF ha admès que, tot i que l'operació no tenia cap dubte jurídic, va voler esperar que el govern valencià facultés l'IVF a fer aquest tipus de quitances. Segons Illueca, l'aprovació pel ple del Consell va ser genèrica, és a dir, sobre la competència de condonar deutes i no sobre el cas específic de Pecsa, tot i que aquesta ha sigut l'única quitança que fins ara ha dut a terme la institució financera valenciana.

El màxim responsable de l'IVF ha insistit que "Puig no ha tingut res a veure" en la condonació, que "el conflicte d'interessos no apareix per cap part" i ha explicat que va parlar amb el president sobre l'operació "exactament igual" que sobre la resta de projectes rellevants de l'IVF.

Origen del deute

Per explicar l'origen del deute, Illueca s'ha remuntat al 2000 i el 2006, quan l'anterior Consell va concedir dos préstecs de tres milions a Pecsa per al muntatge i ampliació d'una planta d'impressió a Biar (Alt Vinalopó) per "generar un diari afí a Alacant", una operació que "creava dubtes raonables i hui no s'hauria dut a terme". Seguidament, el 2009, l'IVF va acceptar la sindicació del deute del grup en favor d'un préstec col·lectiu amb participació de 23 entitats, entre les quals el Banc Popular, La Caixa, el Sabadell, Barclays i la CAM, amb el qual va quedar "amb una participació minoritària que no arribava al 2%", una "decisió perjudicial" però que comptava amb el "suport polític total" de l'anterior govern autonòmic presidit per Francisco Camps. Aquest préstec col·lectiu va ser renovat "en multitud d'ocasions" en els anys següents, perquè "no paraven d'haver-hi problemes al grup", segons el relat d'Illueca.

Finalment, el 2018, i en un context amb una situació del Grup Zeta "molt deteriorada" –amb pèrdues de fins al 90%–, Editorial Prensa Ibérica va presentar "l'única" oferta de compra de la qual van tenir constància i el conglomerat bancari la va acceptar, incloent-hi les quitances. Segons el màxim responsable de l'IVF, "no era possible oposar-se a l'operació" a causa del "risc significatiu que els creditors podrien arrossegar a l'institut a un concurs". Per això, es va acceptar la venda dels crèdits en les condicions oferides per EPI.

La venda de Zeta: política, diners i un pare difunt

Més continguts de