TELEVISIÓ

El ‘Sense ficció’ recorda el paper dels ciutadans en l’1-O

TV3 estrena el documental sobre el vessant social del referèndum

L’1-O va ser un dia terrible però també va ser una jornada d’orgull ciutadà”, explica Lluís Arcarazo sobre el perquè del reportatge que ha dirigit per al Sense ficció. Titulat sintèticament 1-O, el documental produït per Mediapro, que s’emet avui a TV3, és una crònica de la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya des del punt de vista de la ciutadania. “Va ser un dia en què es va viure una barreja de sentiments però també va ser una demostració d’empoderament popular”, assenyala Arcarazo sobre la jornada electoral.

Precisament per mostrar la importància de les persones que van participar en la consulta -ja fos organitzant-la, sent responsable de mesa o votant-, el documental no compta amb la participació de cap polític. “Ells no són els protagonistes”, assenyala Arcarazo.

Un equip implicat

Rodar 1-O no va ser senzill. El documental comptava amb 4 equips que es van desplaçar a punts estratègics del territori: Barcelona, Sant Julià de Ramis i Arenys de Munt, localitat on es va celebrar una primera consulta sobre la independència l’any 2009. Les càrregues policials que van marcar el dia, i que van deixar un rastre de 844 ferits, van obligar els responsables del documental a improvisar i traslladar-se a centres electorals que no tenien previstos. El documental mostra com es va viure la consulta en cinc col·legis diferents, entre els quals hi ha l’Institut Ramon Llull, on va actuar la Policia Nacional.

1-O fa un repàs de com es va desenvolupar el referèndum des de primera hora del matí, amb l’arribada de les urnes, fins al tancament dels centres de votació i el recompte de vots. El director recorda especialment com tots els implicats en el documental es van retrobar a les sis de la tarda, poc abans d’anar a gravar el final de la jornada electoral. “Després del que havíem vist, vam decidir anar a votar junts, tot i que hi havia gent que en un principi no tenia pensat participar-hi”, explica.

El reportatge combina imatges rodades pels equips de la productora amb les que van enregistrar persones anònimes que van anar a votar. En aquest sentit, el director destaca la important feina de recopilació de material per poder tenir les imatges més representatives de la jornada. “El documental és nostre però també de molta altra gent, la que va gravar imatges amb els seus mòbils”, assegura Arcarazo, que creu que els telèfons es van convertir en l’escut dels ciutadans que estaven defensant els col·legis electorals.

Arcarazo remarca que l’eix del reportatge no és, en cap cas, la violència, tot i que hi sigui present. “No volíem que la violència es mengés el que és realment important: l’empoderament popular”.

Els testimonis que apareixen en el documental han sigut enregistrats després del referèndum, per fer èmfasi en la reflexió de tot el que va succeir l’1 d’octubre. Entre aquests testimonis hi ha l’actriu Sílvia Bel, que va ser vocal de mesa a l’Escola Cervantes de Barcelona, i Roger Español, el jove que va perdre un ull a causa de l’impacte d’una bola de goma.

“Tinc la sensació que el que ha passat després s’ha menjat el que va ser realment l’1-O”, lamenta Arcarazo, que afegeix que fins d’aquí un temps no serem capaços d’entendre el significat d’aquell dia. “És un acte ciutadà superior a molts dels que vaig viure durant la Transició”, diu Arcarazo sobre la reacció popular que es va viure aquell dia .

Més continguts de