Berlanga va morir fa quinze anys, però el seu esperit encara vaga per la Península i ens regala estampes que mostren el caràcter tragicòmic d’una determinada Espanya atàvica. L’última mostra és la fotografia que ha compartit la Casa Reial sobre la visita de Felip i Letícia al lloc de l’accident ferroviari d’Adamuz. S’hi veu els reis i, acompanyant-los, una pinya d’autoritats, com la vicepresidenta primera María Jesús Montero, el ministre de Transports Óscar Puente i el president de la Junta d’Andalusia. La reina Letícia va vestida de negre pel dol i al seu costat hi ha un agent de la Guàrdia Civil: només hi falta el capellà. La foto està descentrada perquè, de fons, s’hi pugui veure la macabra amalgama de ferros del tren sinistrat i, petits i de taronja, tot d’operaris que treballen. És la versió institucional de la foto odiosa del típic influencer que penja selfies quan visita Auschwitz buscant el seu millor angle. És el caçador posant amb l’os mort que aviat serà catifa, però amb un trofeu molt més inquietant. El vídeo que recull el moment també és incòmode en grau màxim, perquè s'hi veu Montero obrint-se pas a cops de colze per aparèixer al costat del rei, la qual cosa rebenta el protocol, ja que deixa la reina penjada en un extrem de la imatge. Servituds de la precampanya electoral.
Com ha de ser d’evident el poc tacte, que la web de la Casa Reial ha acabat amagant una imatge digna de Goya que evidencia que la foto importa més que els morts. No l’ha retirat, però ha deixat de destacar-la com feia al principi. I m’hi jugo un pèsol que els diaris cortesans que recullen amatents cada mínim desplaçament dels monarques demà escolliran altres fotografies. En tot cas, l’aparició d’aquest xafastre m’ha comportat un consol no menor: es demostra que, per revolució tecnològica que ens arrasi, la vida sempre superarà fins i tot la IA més maliciosa.
