Com fer front a la IA inevitable, a debat amb l'ARA

BarcelonaQue aixequi la mà qui faci servir la intel·ligència artificial en la seva activitat quotidiana. Aquesta era la pregunta, amb amable trampa, que feia servir Mariona Ferrer Fornells, periodista de l’ARA, per obrir el debat d’alçada sobre IA organitzat aquest dijous pel diari, amb la col·laboració de l’empresa Bassols, en el marc de l’Ateneu Barcelonès. La trampa, esclar, és que aquestes dues sigles conspícues s’han infiltrat en les nostres vides sense que sovint en siguem conscients, perquè la intel·ligència artificial entra en joc cada cop que fem una cerca de Google, deixem que Netflix ens recomani una sèrie o comprant alguna cosa a Amazon.

L’acte se centrava en analitzar les oportunitats i reptes de present i futur de la intel·ligència artificial, però, com era d’esperar, la seva afectació és tan gran que va desbordar el marc inicial per tractar també qüestions d’ètica, regulació, turbocapitalisme o món laboral. Els dos ponents eren veus autoritzades: Albert Cuesta, l’expert en tecnologia de capçalera de l’ARA, i Jordi Urbea, recentment nomenat director general d’Ogilvy Espanya, una de les empreses publicitàries més rellevants internacionalment.

Un dels aspectes que amoïna és el de la substitució massiva de llocs de feina. I aquí tots dos experts coincidien en una visió no apocalíptica. Segons Urbea, qualsevol feina susceptible de ser feta per un algoritme, serà feta per un algoritme. Però això vol dir que els humans hauran de centrar el seu valor laboral –a menys que siguin fusters o lampistes– en saber interactuar amb les eines d’IA i, sobretot, en totes les habilitats inherents a les persones, especialment pel que té a veure amb el tracte humà.

No hi havia tant de consens, en canvi, en l’apartat de la regulació. Mentre Cuesta defensava una “autodefensa digital” i veia amb bons ulls els passos de la UE per mirar de bastir una regulació, especialment entre els algoritmes que poden tenir efectes directes en la integritat de les persones, Urbea recordava que els Estats Units i la Xina estan corrent aquesta cursa amb bòlids a dos-cents quilòmetres per hora, i li costava entendre que Europa s’autoexclogués d’aquesta cursa amb la cotilla reguladora i els debats eterns.

L’acte va versar també sobre l’impacte en el món dels continguts i es van assenyalar diverses prevencions. Cuesta va alertar que l’aparença d’objectivitat és només un miratge: “No hi ha cap IA objectiva, perquè la informació amb què s’alimenten no és objectiva i té biaixos”. I ha afegit: “Al final, una persona ha decidit amb quines informacions s’alimenta i com opera amb aquestes informacions, perquè un algoritme no deixa de ser una recepta de cuina, dissenyada per una persona”. Que sigui invisible, no vol dir que aquesta persona, amb tots els seus biaixos, no existeixi.

Urbea veu amb bons ulls l’impacte de la IA en la publicitat, perquè permet el somni de tot publicista, que és poder dissenyar un missatge personalitzat fins a l’individu. Ara bé, llança una alerta: “Una cosa és utilitzar aquesta capacitat per vendre un cotxe i l’altra és per aconseguir impulsar un missatge polític o una religió. Amb això haurem d’anar amb molt de compte”. L’executiu ha explicat que la seva empresa no agafa, per ètica, campanyes publicitàries polítiques perquè sap com n’és de fàcil manipular.

El següent pas per a la publicitat, segons Cuesta, és que els anuncis comencin a “contaminar” els resultats dels xatbots, de manera que quan li demanis, per exemple, quin tornavís d’estrella pots comprar, la resposta estigui jerarquitzada segons la marca que ha pagat més per poder quedar millor posicionada. L’horitzó perfilat era de revolució total, però amb el mínim consol que hi havia espai encara per a la connexió estrictament humana, com la que es va donar, una tarda plujosa de dijous, entre el centenar llarg de lectors i subscriptors que van voler seguir presencialment aquest nou debat de l’ARA i que, parafrasejant Joan Fuster, es van quedar amb la idea que tot algoritme que no sigui fet per nosaltres serà fet contra nosaltres.