La grip espanyola que no era espanyola, al capdavall

BarcelonaDiuen que la veritat és la primera víctima, en una guerra, i la frase es compleix quan s’analitza què va passar, un segle enrere, quan l’anomenada grip espanyola va causar –segons les fonts– entre 20 i 100 milions de morts. Resulta que els primers casos es van documentar l’any 1918, en plena Primera Guerra Mundial. Això va fer que, per allò de mantenir la moral, molts dels països en conflicte apliquessin una censura consistent en minimitzar els efectes d’aquella pandèmia. Espanya era un país neutral, així que la informació fluïa amb una mica més de llibertat. I el fet que el rei Alfons XIII passés una greu malaltia, atribuïda al virus d’aquella grip, va fer que circulés la noció que aquell virus havia sorgit a Espanya. No era el cas: les tesis més modernes sobre aquell episodi situen l’inici en indrets com França, els Estats Units o la Xina. I, a més, les recomanacions d’organismes com l'OMS passen per desvincular els noms de les pandèmies dels seus orígens, per si allò atia la xenofòbia.

De fet, ha passat amb el covid-19. Alguns dels que en parlaven en termes del "virus xinès" han rebut una picada de crostó. Li ha passat, per exemple, al meu admirat Bill Maher, autor d’un dels millors programes d’humor i actualitat. El corró de la correcció política té un problema: no analitza mai les intencions. I no distingeix, per tant, en qui fa servir un gentilici merament per la seva capacitat descriptiva i qui l’aprofita per escampar l’odi al diferent. Però pot tenir un efecte pervers: evitar que s’assenyali que determinades polítiques concretes, de països concrets, tenen conseqüències negatives per a tots. En tot cas, i tenint en compte el rebrot dels extremismes xenòfobs que patim, val la pena anar amb compte amb les implicacions de com ens referim a la pandèmia.