La guerra invisible contra el GPS

Diumenge passat l'avió que transportava la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, cap a Plovdiv (Bulgària) va patir el que inicialment es va descriure com una interferència russa del seu sistema de posicionament GPS que va obligar els pilots a aterrar "utilitzant mapes de paper". Després algunes dades objectives han matisat aquesta versió. Per una banda, diversos pilots han aclarit que els aterratges no es fan gairebé mai depenent del GPS. Per l’altra, la popular plataforma FlightRadar24 de seguiment de vols ha desmentit categòricament les afirmacions d'interferència GPS. Segons les dades dels transmissors de l’avió, "el vol va registrar una qualitat de senyal GPS bona des de l'enlairament fins a l'aterratge". L'única incidència acreditada va ser un endarreriment de nou minuts.

Tot i això, l’incident diplomàtic ha posat el focus en la suposada fragilitat dels sistemes de navegació europeus. El cas exemplifica com les interferències als sistemes de navegació per satèl·lit (GNSS, per les seves sigles en anglès) han esdevingut una arma de guerra silenciosa. Amb un augment del 220% en els incidents de pèrdua de senyal GPS entre 2021 i 2024, el que abans era una vulnerabilitat teòrica s'ha convertit en una amenaça real per a l'aviació civil, el transport marítim i les infraestructures crítiques.

Dues tècniques d'atac

Els atacs als sistemes de navegació per satèl·lit es divideixen en dues categories: la inhibició (jamming) i la falsificació (spoofing) de senyals. La primera consisteix en ofegar els febles senyals dels satèl·lits amb interferències de ràdio més potents; la segona implica generar senyals GPS falsos per enganyar els receptors. Són les mateixes dues tècniques que es fan servir en els inhibidors i les falses antenes de telefonia mòbil, respectivament.

La inhibició és la més habitual i assequible. Els inhibidors bàsics, amb potències d’uns 5 watts, poden afectar un radi de fins a 100 metres. En canvi, els sistemes militars de més de 50 watts interfereixen en àrees de diversos quilòmetres.

La falsificació és més sofisticada però cada vegada més accessible. Els atacs asíncrons més simples es poden fer amb equips que costen menys de 500 euros. Els atacs síncrons avançats necessiten equipament especialitzat de milers d’euros.

L'ecosistema global de navegació per satèl·lit

El panorama actual dels sistemes GNSS està dominat per quatre grans constel·lacions globals. El GPS nord-americà té 32 satèl·lits operatius en sis plans orbitals a 20.200 km d'altitud, que proporcionen cobertura global amb una precisió inferior als tres metres. L’europeu Galileo, amb 27 satèl·lits operatius, és el sistema més precís amb una precisió inferior al metre, i el servei d'autenticació més avançat del món. El GLONASS rus disposa de 24 satèl·lits optimitzats per a latituds altes, mentre que el BeiDou xinès ha completat la seva constel·lació de 45 satèl·lits que proporcionen cobertura global, però especialment reforçada en la regió Àsia-Pacífic.

A més dels quatre grans, també hi ha el QZSS japonès (4 satèl·lits) i el NavIC indi (5 satèl·lits). Tots estan dissenyats amb interoperabilitat: els receptors moderns –com els del vostre telèfon intel·ligent– poden consultar simultàniament diverses constel·lacions.

Un mapa mundial de les interferències

El portal FlightRadar24 manté un mapa actualitzat que fa servir dades dels receptors dels avions per detectar degradacions en la qualitat del senyal GPS i identificar així zones problemàtiques. Actualment hi ha 51 regions d'informació de vol amb interferències. Entre les més afectades hi ha: Polònia, Turquia, Suècia i els estats bàltics. De fet, el mar Bàltic s'ha convertit en l'epicentre mundial de les interferències, procedents sobretot de l'enclavament rus de Kaliningrad.

El tràgic accident del vol 8243 d’Azerbaijan Airlines el dia de Nadal del 2024 va marcar un punt d'inflexió. L’avió Embraer 190AR va patir interferències GPS potents, amb pèrdua completa del senyal durant trenta minuts. La desorientació causada per aquesta absència de navegació va portar l'aeronau a penetrar inadvertidament en l'espai aeri de la guerra entre Rússia i Ucraïna, on un míssil rus la va abatre, ja que la va confondre amb un dron ucraïnès. L'estavellament al Kazakhstan va deixar 38 morts, i es van convertir en les primeres víctimes mortals civils directament vinculades a la guerra electrònica GPS.

Impacte en sectors crítics

L’aviació civil és el sector que pateix l’impacte més visible: més de 1.100 vols afectats cada dia durant els pics de 2024. Estònia registra interferències en el 85% dels seus vols, mentre que Lituània ha vist un increment de 20 vegades en incidents de falsificació.

Però no és l’única indústria vulnerable. Alguns estudis xifren en més de 250.000 milions d’euros anuals la dependència de l’economia dels EUA respecte als GNSS: una interrupció completa podria costar 1.000 milions de dòlars diaris. Sense anar més lluny, el sector del transport per carretera ha reduït els costos operatius en 74.500 milions de dòlars gràcies a l'optimització de rutes amb GPS.

Segons Rand Corporation, el transport marítim podria perdre 85 milions de dòlars al dia en cas d'interrupció generalitzada dels GNSS. Les infraestructures civils també són vulnerables: molts emplaçaments de telefonia mòbil fan servir el GPS per sincronitzar-se amb la xarxa, amb precisió de 10 microsegons. També depenen de la sincronització temporal GPS molts caixers automàtics i altres sistemes financers, mentre que les xarxes de distribució elèctrica utilitzen els GNSS per optimitzar les rutes.

També pateix l'agricultura de precisió. Segons Bloomberg, el 70% dels agricultors israelians feien servir tecnologies que depenen del GPS (només el 27% als EUA), com tractors semiautònoms, sistemes de cartografia de cultius i drons per a fumigació. Els camps sembrats sense GPS mostren fileres visiblement tortes, i els costosos drons de fumigació s'han estavellat en absència de senyal.

Contramesures i resposta internacional

La resposta tecnològica avança ràpidament, impulsada pels sistemes militars antiinterferències. Es preveu que el mercat mundial de sistemes militars antiinterferències dels GNSS superi els 15.000 milions d’euros l’any 2035. Finlàndia ha instal·lat sistemes d'aterratge basats en radar en catorze aeroports com a resposta directa a les interferències russes.

Les interferències del GPS s'han convertit en armes de guerra híbrida, i és Rússia qui lidera les operacions més extenses des de febrer del 2022. L'incident més greu es va produir entre el 23 i el 24 de març del 2024, quan més de 1.600 aeronaus van ser afectades en 48 hores. Els estats bàltics han presentat queixes formals acollint-se a l'article 45 de la Constitució de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), mentre que l’Organització Internacional d’Aviació Civil (OACI) considera retirar a Rússia els drets de radiofreqüència de l'aviació civil.

Un futur incert

La humanitat s'ha fet tan dependent dels senyals febles que arriben de l'espai que la seva interrupció pot paralitzar societats senceres. La construcció de sistemes de posicionament resilients ja no és una opció tècnica, sinó una necessitat existencial per a la seguretat i l'economia mundial.