Una guerra a peu de teclat (2): obrint escletxes en el relat oficial rus

BarcelonaQuan Daria Gavrilova tenia 19 anys, va tancar el diari digital de cultura de la radiotelevisió pública on publicava entrevistes amb actors i ressenyes de pel·lícules. Escrivia amb gràcia, així que li van proposar de quedar-se a la corporació, fent de reportera. El primer encàrrec va ser cobrir un talent show, a l'estil de Dancing with the stars. El seu superior li va donar una llista. Sota el nom de cada concursant, hi havia els adjectius que podia fer servir per definir-los. En un cas, el contendent es podia qualificar com a alegre i entusiasta. En l'altre, calia titllar-lo d'apàtic i desmenjat. "Si això passava amb un concurs de ball, imagina el control amb assumptes més seriosos", explica a l'ARA. Tres anys després, emigrava del país i s'establia a Barcelona el 2013.

La Daria és un dels molts periodistes que, sota el règim de Putin, va decidir fer les maletes i buscar uns aires periodístics més respirables. Quan ara veu com Occident s'escandalitza de la censura que exerceix el president rus en tot el que té a veure amb la guerra d'Ucraïna, no pot deixar de somriure irònicament. "Ara tothom sembla sorprès. Però el primer que va fer Putin quan va tornar a ser president, el 2000, va ser enviar forces militars a la cadena NTV i fer acomiadar tots els periodistes". El juny del 2014, Gavrilova enllestia el seu treball final de màster, cursat a Madrid, sobre la puixança de la premsa digital al seu país d'origen. El treball tractava amb profunditat tres mitjans concrets, que s'estaven obrint camí. Però, just dues setmanes abans de defensar la seva tesi, totes tres webs tancaven, l'una darrere l'altra, després de patir diversos atacs.

L'aprovació d'unes lleis que castiguen amb penes de fins a quinze anys de presó la propagació de notícies falses sobre la guerra ha complicat encara més l'exercici del periodisme. "Abans d'aquestes lleis, hi havia encara una certa quota de llibertat de premsa. Ara aquest marge ha desaparegut". Ho explica a aquest diari l'Anna, una periodista que demana aparèixer només amb el seu nom de pila i que treballa en un dels hòldings mediàtics més grans del país. El matí que la mordassa informativa es va estrènyer amb noves regulacions, a la redacció del seu mitjà es va prendre una decisió tan dràstica com dolorosa: "Segons la nova llei, ara només podem fer fonts oficials. La meva companyia sempre havia seguit la regla bàsica de mostrar els dos bàndols, així que un cop vam entendre que no podríem utilitzar, per exemple, informació procedent del govern ucraïnès, es va decidir deixar de cobrir del tot el conflicte. I ens hem concentrat en notícies sobre l'economia de Rússia i les conseqüències de les sancions".

Entre les provisions dels legisladors, destaca la prohibició de parlar de guerra, invasió o conflicte. L'únic terme acceptat és "operació militar especial". "Això és una bogeria", comenta l'Anna. "Si no en puc dir guerra, no l'anomenaré de cap manera. Molta gent diu que la premsa ha mort a Rússia, i hi estic d'acord. Tots els mitjans independents estan bloquejats. Totes les xarxes socials, també, excepte YouTube, però és només qüestió de dies que també caigui. Només queden els mitjans propagandistes del govern i les empreses que pertanyen als russos rics. Segons observo, aquestes últimes no donen suport a la guerra, però han d'ignorar la qüestió i no parlar-ne per culpa de la nova llei. Hi havia una certa quota de llibertat de premsa abans d'aquestes lleis. Ara això ha desaparegut".

Una sinistra flor de lis

L'amenaça de passar-se tres lustres entre reixes té un poder dissuasiu evident. Però l'estat té mecanismes més subtils per neutralitzar els relats que li resulten incòmodes. Un dels més temibles és el d'etiquetar una persona o un mitjà de comunicació com a "agent estranger". Tot i que rebre la denominació no comporta cap conseqüència intrínseca per part del govern, els que duen aquesta llufa penjada passen a ser repudiats per la societat de manera instantània. El terme s'associa en l'imaginari col·lectiu amb l'espionatge –s'infereix que un agent estranger és un enemic del país– i, per tant, quan un mitjà queda marcat amb aquesta flor de lis metafòrica les seves opcions de finançament es veuen reduïdes dràsticament.

És el que ha passat amb el diari digital Meduza, un dels més populars a Rússia. L'abril de l'any passat, el govern els va incloure a la relació de mitjans agents estrangers. Això vol dir que cada article que publiquen, i també cada missatge a les xarxes socials, ha de reportar aquest estatus. I ho ha de fer amb un cos de lletra el doble de gran que la que es fa servir per al text ordinari. L'accés a les fonts queda severament compromès i els periodistes viuen sota l'amenaça de ser considerats ells individualment com a agents estrangers i, per tant, ser subjectes a tot tipus d'escrutinis per les autoritats. Per acabar-ho de fer kafkià, l'estat no té cap obligació d'argumentar la decisió d'incloure'ls a aquesta llista negra. L'última estocada els va arribar el 4 de març, quan el regulador audiovisual rus va aprovar bloquejar el mitjà en territori rus, on hi ha la seva base de lectors.

També la publicitat ha d'incloure la marca infausta. I no costa gaire d'imaginar que poques empreses volen veure els seus productes amb aquest segell associat. "Hem perdut el 90% dels nostres anunciants", explica Alexei Kovaliov, cap del departament d'investigació de Meduza, que insisteix en demanar si des de l'ARA es pot recordar que a l'adreça (https://support.meduza.io/en) hi ha l'enllaç per fer donacions que assegurin la viabilitat d'aquest projecte nascut el 2014 i que compta amb una vintena de treballadors. Com que, a més, Rússia ha quedat desconnectada dels pagaments a l'estranger amb targetes de crèdit, el mitjà –que es va establir a Letònia justament per motius de seguretat legal– només pot confiar en les contribucions que arribin des d'altres països. "No som cap agent de ningú", es queixa Kovaliov. "La idea rere aquesta etiqueta és perjudicar tothom que defensa una visió política diferent de la del govern. Com a periodistes, no podem acceptar el control de cap institució i ens manteníem, com a mínim fins ara, gràcies a la publicitat. Però ja no hi podem confiar".

Quin és l'efecte de totes aquestes constriccions en l'opinió pública russa? Impossible de saber. Si una agència governamental truca a ciutadans per fer una enquesta, no costa gaire d'imaginar la coerció latent que dificultarà l'expressió de postures considerades dissidents. I les agències privades també es veuen tenallades. És el cas del Levada Center, que també va rebre la consideració d'agent estranger –en aquest cas el 2016– tot i que es declaren independents de qualsevol poder polític. Un dels seus responsables, Alexei G. Levinson, detalla les dificultats a l'ARA: "El primer problema que ens trobem és lingüístic. No podem fer servir paraules com invasió, guerra o conflicte bèl·lic a les nostres preguntes. El segon obstacle és que la majoria de russos no reaccionen en realitat a la invasió com a tal, sinó a allò que els mitjans controlats per l'estat diuen que és el problema, és a dir, que l'OTAN està massa a prop de les fronteres russes o que hi havia un genocidi de russos al Donbass, etcètera".

Tot i que ja fa sis anys que intenten capejar les derivades de rebre l'etiqueta d'agents estrangers, des de la invasió la seva tasca s'ha complicat molt més. "En aquests últims vint dies, l'atmosfera està canviant de manera més ràpida i dràstica que en els últims 20 anys. No hi ha hagut cap acte formal contra nosaltres, però les declaracions de Putin que parlen sobre "la cinquena columna" poden acabar significant molt per a persones i companyies com la nostra". El Levada Center, en una enquesta prèvia a la guerra, va detectar que si el 43% dels russos tenien una mala consideració sobre Ucraïna al novembre, al febrer aquest percentatge ja havia pujat al 52%. I el 60% dels sondejats consideraven que els Estats Units i l'OTAN eren responsables de l'escalada del conflicte a l'est d'Ucraïna. Aquest increment sobtat en només tres mesos suggereix que les narratives impulsades pel Kremlin tenen un efecte notable en les creences dels ciutadans.

L'opacitat de Russia Today

Un dels mitjans fonamentals en la política mediàtica de Putin és la televisió Russia Today, pensada per influir en la conversa global i que ha acabat vetada a la Unió Europea per Brussel·les. Aquest diari ha contactat amb mitja dotzena de periodistes del canal. La resposta ha sigut, invariablement, el silenci. L'única excepció és un missatge d'un d'aquests professionals que remet a una adreça genèrica del departament de premsa. Després de dos correus infructuosos en què es demanava poder parlar amb algun responsable de RT, va arribar una resposta a la tercera. Es tracta d'unes declaracions que es poden atribuir a Anna Belkina, directora adjunta del canal. Allà, s'hi diu: "Ens prohibeixen que treballem per una raó: ara a Occident, qualsevol punt de vista que difereixi de l'oficial senzillament no té dret a existir".

Al preguntar-los per correu electrònic si a Rússia, o al seu canal específicament, sí que s'accepten punts de vista divergents, la resposta ha tornat a ser el mutisme. El correu enviat pel departament de premsa incloïa també aquesta declaració de Belkina: "Ni la cap de la Comissió Europea, ni el primer ministre del Regne Unit, ni ningú més ha aportat una sola evidència que RT hagi incomplert les normes d'emissió ni tampoc un sol exemple de desinformació per part del canal".

Segons fonts coneixedores de l'empresa, els treballadors de Russia Today signen contractes de confidencialitat que, en alguns casos, inclouen sancions de 50.000 euros per a qui violenti les previsions. I en els últims dies s'ha prohibit donar entrevistes. Des de la invasió, una part dels periodistes s'ha desvinculat del projecte. El canal tampoc no ha volgut confirmar aquest extrem, però aquest diari ha pogut constatar que la televisió busca professionals per incorporar-los. Mentrestant, en l'arena interior, s'ha convertit en icònica la protesta de Marina Ovsiannikova, que va exhibir un rètol de "No a la guerra" en ple informatiu del Canal 1, el principal canal televisiu rus. Aquesta productora va ser arrestada i alliberada l'endemà mateix; això sí, amb una falta administrativa i una multa per valor de 256 euros.

"Hi ha una esquerda en totes les coses. Així és com entra la llum". Són versos de Leonard Cohen que escauen a la situació mediàtica russa. El parapet informatiu és sòlid i robust, però no monolític: des de diversos àmbits i a cop de periodisme s'intenta obrir –amb un risc personal gens menyspreable– una escletxa de llum.