Una imatge (de bitllets) val més que mil paraules
El toro d'Osborne, la figureta d’una sevillana, el Naranjito, i els sobres farcits de bitllets per la corrupció. La iconografia espanyola typical hauria ja d’incorporar aquesta estampa, perquè uns i altres estan agermanats per la pràctica coneguda popularment com fer l’egipci. El Mundo i l’Abc inclouen a les portades d’avui fotografies grans dels sobres que l'UCO atribueix a pagaments del PSOE a Ábalos i Koldo. És el típic cas en què la imatge val més que mil paraules. Durant mesos, els diaris de la dreta (i la ultradreta) han estat cridant titulars amb detalls del cas només comprensibles per als estudiosos, acadèmics i hermeneutes de la cosa: formulacions que incloïen relacions concupiscents entre l’assessor de tal, el cosí de qual o l’amant de Pasqual. Això és diferent. La fotografia del sobre de bitllets pretén ser el cop de maça que sentenciï el PSOE davant l’opinió pública. La quantitat de diners que s'hi veu no és res de l’altre món –poc més de 3.000 euros– i fins i tot s’hi aprecia alguna moneda, però el plec fa prou gruix, gràcies a la decisió de la UE del 2009 de deixar de fabricar bitllets de 500 (precisament perquè acabaven servint per a activitats il·lícites). La mesura –oh, sorpresa!– no ha posat fi a la corrupció però almenys ara els polítics embrutats han d’ajuntar i moure molt més paper.
A partir d’aquí, la caverna fa sonar el trombó que amb Bárcenas mantenia amb sordina. El País, en canvi, suava tinta per minimitzar l’afer i titulava: “L'UCO acredita que Ábalos i Koldo tenien una caixa B per a les seves despeses personals”. Ho venien com a vici privat de dos sàtrapes, sense explicar qui omplia aquesta simpàtica guardioleta. Al final, entremig d’aquestes palles en ulls aliens i bigues en els propis, la xoriçada es consolida com a patrimoni immaterial de la política espanyola. Qualsevol dia ve la Unesco i protegeix els sobres.
