La inofensiva però molesta vaga de firmes (1)

Barcelona'El Mundo' no ha sortit aquest dimecres: el personal de l’editora feia vaga en protesta per l’ERO que pretén eliminar 224 llocs de treball d’una plantilla d’uns 1.400. L’esportiu 'Marca' i l’econòmic 'Expansión' sí que han arribat al quiosc, però amb menys pàgines i moltes informacions sense signar. Aquesta fórmula, la protesta de signatures caigudes, és específica del nostre gremi. La idea de fons és fer evident el malestar d’una redacció sense faltar al compromís amb el lector d’informar-lo diàriament. Els directius dels mitjans, esclar, no hi veuen tantes bondats. L’any 2012, de fet, es va viure una situació molt tensa quan els reporters d’'El País' van decidir no signar els seus textos. Els treballadors van rebre una comunicació oficial de l’empresa en què se’ls instava a deposar la seva actitud perquè estaven incorrent en un “incompliment laboral greu, no emparat en cap norma legal”. Es comminava els no-signants a estampar de nou el nom a les notícies si no volien veure com els aplicaven “les mesures disciplinàries que legalment procedeixen”. Glups.

No em consta que l’amenaça es consumés, però va deixar alguna anècdota curiosa. En l’exemplar del 18 d’octubre d’aquell any, una de les peces explicava la roda de premsa conjunta que havien ofert les guerrilles de les FARC i el govern colombià a Oslo, la capital de Noruega. L’article, però, estava signat i datat a Bogotà: a 9.000 quilòmetres d’on s’havien produït els fets. Es veu que un dels caps havia ofert el viatge a Noruega –un pessebre, que en diem en argot– als redactors amb la condició que qui hi anés havia de firmar. No van trobar ningú i la crònica la van encolomar al corresponsal llatinoamericà.

(La sèrie, com sempre, seguirà demà si l’actualitat ho permet).