Joe Biden i la ficció com a empenta
Poques hores abans que Joe Biden pronunciés el discurs de l’Estat de la Unió, el seu gabinet de comunicació va plantejar una estratègia per garantir una mica de força a la cerimònia. Biden va connectar a través de videotrucada amb actors que han interpretat el paper de president dels Estats Units en pel·lícules i sèries i els va demanar consell sobre què i com havia de transmetre el seu missatge als nord-americans. “Mai havia parlat amb tants presidents a la vegada!”, va ironitzar Biden al veure’ls tots en pantalla. Morgan Freeman, en el rol del president Tom Beck a Deep impact, va fer broma amb la responsabilitat que ell va haver d’assumir: “Com a president jo només vaig haver de gestionar un meteorit!” Però amb aquella veu que sembla Déu omnipotent li va aconsellar que transmetés esperança. Un emocionat Tony Goldwyn, que va interpretar el president Fitzgerald Grant a la sèrie Scandal, li va demanar: “Digue’ls que existeixes per a ells i que ells et fan ser un home millor”. Geena Davis, que va ser la presidenta Mackenzie Allen a Commander in Chief, li va transmetre l’aprenentatge que ella havia tret de la sèrie: “Si alguna cosa em va quedar clara és que a la política no s’hi ve a plorar”. Biden va riure: “El que jo espero és que cap dels meus polítics faci plorar ningú”. Michael Douglas, en tant que president Andrew Shepherd a The American President, el va animar a fer servir l’amor i la compassió com a eines de lideratge, perquè són atributs de força i no pas de debilitat. I, finalment, Bill Pullman, com a president Thomas J. Whitmore a Independence Day, li va fer veure que la seva feina a la pel·lícula no va ser gaire difícil: “Com que vaig haver de lluitar contra una invasió extraterrestre, era fàcil tenir tothom unit”. I va apel·lar a la importància de centrar-se en els aspectes que uneixen els nord-americans.
Poques hores més tard, Biden pronunciava el seu discurs al Capitoli. I si hem de jutjar pel seu tarannà, l’home semblava insuflat d’una certa èpica cinematogràfica, amb un to propi d’un míting polític abrandat. Biden es va mostrar confrontador i vital, amb una vehemència segurament assajada per garantir un moment de clímax fílmic, l’efectivitat d’una seqüència que li pot proporcionar la confiança dels electors.
Tot i algunes excepcions, els presidents nord-americans de pel·lícules i sèries solen transmetre una imatge d’infal·libilitat. Biden, amb 81 anys, amb una bona col·lecció de lapsus greus acumulats i moviments titubejants i alentits, ha hagut de recórrer al vigor de la ficció, que sempre és perfecte i fa sentir l’espectador molt a prop. En la selecció, és significativa l’absència del president per excel·lència de la bondat, Josiah Bartlet, interpretat per Martin Sheen a The West Wing. A Aaron Sorkin sempre se li ha retret un retrat excessivament naïf de la política i potser no era això el que busquen ara els assessors presidencials. En tot cas, Biden necessitava una bona injecció d’èpica i d’heroïcitat, i en això Hollywood no falla mai.
