Joves informant-se a Instagram i alarmisme de saló

Un informe del Parlament Europeu constata que, per als joves de 16 a 30 anys, les xarxes socials s’han convertit en la principal font d’informació sobre qüestions polítiques i socials. És la clàssica estadística que permet posar-se les mans al cap, dir que les noves generacions tenen el cervell fregit i fer una mica d’escàndol de saló. Però hauríem de ser conscients que "informar-se per Instagram" no vol dir res, de la mateixa manera que "informar-se per la televisió" tampoc no vol dir res: ¿Què té a veure mirar el Més 324 de Marina Romero amb Horizonte d’Iker Jiménez? Doncs el mateix amb les xarxes. Instagram no publica contingut. És tan sols un contenidor en el qual hi ha, per cert, els mitjans de comunicació. I també usuaris que comenten notícies que han llegit en mitjans de comunicació.

Dos mesos l’any dono classes a poc menys d’un centenar d’alumnes de primer de la UPF. No són la mitjana de res –si és que això existeix– però sí que compleixen el tòpic: les xarxes són una de les seves fonts d’informació. Doncs bé, després de llegir els seus treballs, i d'escoltar les intervencions a classe, sempre torno a casa tranquil: tenen un pensament articulat i estan al cas dels debats globals. I ho estan tant o més del que ho estàvem trenta anys enrere els de la meva generació quan arribàvem a la facultat. Instagram té múltiples perills, des de la desinformació fins a la promoció de comportaments autolesius, passant per la fragmentació excessiva en detriment de la capacitat de concentració. Però no es pot desqualificar a l’engròs només per alimentar un clixé. Els mitjans hi han de ser, i ser-hi de manera atractiva, parlant el seu llenguatge; que davant d’aquest aparador infinit tinguin una opció basada en el rigor i l’honestedat, capaç de parlar del que els interessa. Perquè els altres també hi seran.