L'aventura irreductible dels subtítols en directe i en català

BarcelonaEn bona part de les cases catalanes que miren el Telenotícies, cada vegada que se'n silencia el so la veu del presentador es converteix en lletra escrita. Aquesta possibilitat, àmpliament normalitzada pels espectadors de TV3, amaga al seu darrere un equip d'una vintena de persones que, des de dos quarts de set del matí fins a les dotze de la nit, cada dia es dediquen a subtitular en directe tot el que es diu a la cadena catalana. El servei, que acaba de complir 30 anys, va arrencar el desembre del 1991 en proves i es va fer oficial el 3 de febrer del 1992. La posada en marxa va arribar un any després de l'inici de la subtitulació en diferit, una iniciativa del que aleshores era el cap tècnic de la cadena, Pere Vila.

"Vam començar a subtitular el Telenotícies vespre en període de proves. Els informatius, com passa també ara, no són un directe estricte a temps real, perquè tenim dues o tres hores prèvies en què podem anar preparant els subtítols de les notícies i dels reportatges que es llançaran. L’emissió sí que és en directe, i subtitulem parts que no tenim prèviament, com alguns fragments dels presentadors i les connexions", explica la cap d'accessibilitat de TV3, Rosa Vallverdú. El 2003 es va implantar un nou sistema de subtitulació en directe a temps real. "Vam arrencar fent proves amb un programa d’entrevistes d'Antoni Bassas, A contracorrent. I llavors van venir les primeres eleccions en què vam poder subtitular les entrevistes electorals i els debats electorals", recorda Vallverdú. Dos anys més tard, tots els especials de la cadena i les transmissions del Parlament ja se subtitulaven. Aquell sistema s'anomenava la roda de cinc perquè implicava cinc treballadors. "Cadascuna transcrivia una part del programa, la màquina els ordenava i ho enviava a l'emissió. Era l'eina més fiable, la vam fer servir fins al 2018", subratlla Vallverdú.

L'humor, el més difícil de subtitular

Ara mateix, TV3 subtitula pràcticament el 100% de la seva programació. Els programes en directe com Els matins i el Tot es mou suposen un repte més important respecte als altres, perquè pràcticament tota la feina s'ha de fer al moment. Tot i això, segons Vallverdú, "el més difícil de subtitular en temps real són els programes d'humor com l'Està passant", perquè "bàsicament tot és improvisació", però "l'humor és necessari i, com tots els altres, sabem que s'han de fer". Al llarg del temps, s'han trobat amb diversos casos que ho demostren. "Fa anys les persones sordes ens escrivien molt per demanar programes que en aquell moment encara no subtitulàvem, ja que, sense els subtítols, per a ells era impossible seguir el programa. Recordo el cas d’una noia que va escriure agraïdíssima que subtituléssim el Buenafuente perquè, deia, ara a l’hora de pati ja podia seguir i participar en la conversa que tenien els companys de classe", assenyala la cap d'accessibilitat.

A diferència de fa uns anys, ara la cadena utilitza un sistema de reconeixement de veu que posa les coses molt més fàcils als treballadors. Funciona de la següent manera: una persona escolta el programa i torna a pronunciar tot el que es diu mentre la màquina ho escriu de forma simultània. Una altra persona supervisa que el traspàs de la veu a la lletra s'hagi fet correctament. "Al principi no existia el reconeixement de veu en català i havíem d'utilitzar altres eines. Amb el temps s'ha anat millorant i es pot subtitular en temps real amb només dues persones, quan abans eren cinc", assenyala Vallverdú.

Un dels reptes encara pendents, però, és aconseguir que el sistema detecti les paraules directament de l'àudio de cada emissió, sense que una persona les hagi de tornar a pronunciar. "El so directe dels programes encara no es pot utilitzar, perquè entra massa brut. Sovint no hi ha només la veu i això fa que la màquina no ho detecti bé, per això és important que una persona ho revisi", diu la cap d'accessibilitat de TV3. De fet, amb el sistema actual el software encara s'equivoca algunes vegades, tot i que "funciona molt bé", subratlla Vallverdú. Entre els errors recents, en posa tres exemples divertits: "apocalipsi" es va transcriure com "la por que li pesi", "Pablo Iglesias" com a "arbres i glaceres" i "telemàticament" com a "que la mati i amén".

L'equip que s'encarrega d'elaborar els subtítols de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) forma part d'una empresa externa anomenada En Directe - Plurals. En total són 30 treballadors, dels quals 12 persones es dediquen als subtítols dels programes gravats. Per entrar a l'equip de subtitulació no es requereix una formació específica, tot i que cal tenir algunes habilitats. "Per als directes es demana rapidesa en la mecanografia i una certa agilitat mental. També és important que tinguin un bon nivell de català i d'altres idiomes. No es poden encallar", subratlla Vallverdú, que afegeix que entre els perfils més comuns de treballadors hi ha "filòlegs i llicenciats en traducció i interpretació". Des del departament d'accessibilitat de TV3, hi ha dues persones més que es dediquen a gestionar els materials i la informació dels programes, a parlar amb productors i a revisar els subtítols.

La feina de tots ells dona resposta a una necessitat –l'accessibilitat dels continguts televisius per a les persones sordes–, però va més enllà. "Quan hi ha hagut incidències amb els subtítols, la gent ens ha escrit per avisar-nos. Així hem descobert que no només els utilitzen persones sordes –apunta Vallverdú–. Ens ha escrit gent que aprèn català i espectadors que posen els subtítols per no despertar les criatures. I un noi ens va dir que seguia les emissions des de les classes de la universitat".