L'escabetxina perpetrada al Washington Post de Jeff Bezos no fa presagiar res de bo. El diari que s’ha convertit en epítom de la premsa capaç de fiscalitzar el poder fins al punt de carregar-se un president corrupte es farà ara més petit. Creixerà la impunitat (encara més). Llegeixo que el diari perdia 100 milions de dòlars anuals. I, sent conscient de com és de frívol jutjar l’ús dels diners quan no són teus, quan veig la milionada invertida en la broma de documental sobre Melania Trump, o llegeixo l’endemà de la destralada que Amazon invertirà 200.000 milions en intel·ligència artificial i robòtica, no puc deixar de preguntar-me si no podrien invertir 201.000 milions i mantenir el diari deu anys més. En realitat, esclar, la cosa no va de diners, perquè parlem de xavalla quan ens movem en el reialme dels centenars de bilions americans. No, el problema no són els 100 milions anuals, sinó les expectatives que tenia Bezos al comprar el rotatiu –marcar-se la medalla de salvar un vaixell insígnia del periodisme aplicant les seves lògiques digitals per deixar en evidència els editors tradicionals– i l’amarg contrast amb els resultats obtinguts –un diari que ha continuat fent tan bé la seva feina que ha acabat comprometent els interessos i contractes d’Amazon un cop Trump ha decidit que ja n’hi havia prou de la brometa.
Si amb els diners que s’estalvien no hi ha una inversió –i ningú l’ha anunciat–, l’espiral destructiva està servida: vendran menys exemplars i cauran en facturació publicitària. Això a banda dels que ja estan marxant en massa, com a gest de protesta. El diari tornarà a entrar en pèrdues. Caldrà aprimar-lo de nou. Més acomiadaments. I així anar fent. “La democràcia mor en la foscor” és el sumptuós lema que Bezos va adoptar per al seu caprici d’imatge i que va afegir al diari. Més aviat mor en la manca de compromís. O en la covardia.
