L'immigrant bo, l’immigrant dolent
L’Abc dedica la seva portada de diumenge a sacsejar un vesper perillós. “La immigració entra en el debat electoral”, diu un titular que és només el pretext per reclamar una sèrie de mesures concretes. Els migrants fa temps que són munició de la guerra política. Si no, de què tindria Vox la penetració actual? O Aliança Catalana? En realitat, el diari conservador busca dos objectius. El primer, naturalitzar la mà dura. “Molts països europeus aposten per mesures dràstiques mentre Espanya manté la indefinició”, assegura un subtítol que, sense ser inexacte, té més d’ideològic que d’estrictament informatiu. Però la càrrega de profunditat és a l’editorial, en què estableix una dicotomia tramposa entre el bon i el mal immigrant.
Diu el diari: “Espanya necessita una immigració ordenada i segura i hem d’afavorir-la escollint els perfils humans i professionals més idonis per a l’interès general i la convivència. Els immigrants són majoritàriament pacífics i laboriosos, però cal actuar amb tot el rigor de la llei contra aquells que cometen delictes o violenten la convivència”. Exposat així, es redueix tot a una qüestió d’entranya. L’immigrant submís que somriu abaixant el cap a canvi d’un sou miserable per netejar els fluids dels nostres avis versus el pèrfid delinqüent que és essencialment malvat. És la típica visió maniquea pròpia del racisme banal. La frontera entre aquestes dues presumptes tipologies d’immigrants és molt més porosa del que voldrien i té a veure, en bona part, amb les expectatives laborals i socials que es troben, especialment els joves. Però reduir-ho a “n’hi ha que són mala gent” aplaca la mala consciència i evita mirar fins a quin punt som agents de les conseqüències de la misèria tolerada en l’altre. Un debat honest sobre immigració no va de bons i dolents, sinó de model social, humanitari i econòmic.
