Qui li compra a Sánchez el seu “Lo siento mucho”?

“Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir” són les deu paraules del rei emèrit que es van convertir en un clàssic instantani, i això que encara estava per descobrir tota la podridura que s'amagava sota les fastuoses vestimentes reials. Pedro Sánchez ha demanat també disculpes, però la premsa té clar que es tracta de la seva enèsima escenificació sentimentaloide per mantenir-se una mica més en el poder. El drama king que li escriu cartes a la ciutadania amb mirada lànguida amb prou feines amaga el jugador de bàsquet tenaç que sap esgotar la possessió de la pilota fins a l’últim segon. I aleshores optar al rebot. Només El País li concedeix la generositat de comprar-li la disculpa, amb el titular “La corrupció enderroca Cerdán i Sánchez demana perdó”. És gloriosa aquesta capacitat dels líders polítics, siguin del color que siguin, d’afirmar sense desencaixar-se de riure que no tenien idea de les lucratives trapelleries dels seus col·laboradors íntims. Mai una dimissió per admissió d’incapacitat vigilant manifesta.

A l’altra banda del quiosc, esclar, el perdó demanat per Sánchez no té cap valor. Perdó per què, exactament? La premsa de dretes continua exigint eleccions anticipades i comença a traslladar la pressió als socis. Recorden, per exemple, que va ser Cerdán qui es va reunir amb Puigdemont per pactar el suport de Junts, com si una corruptela estrictament econòmica hagués d’invalidar aquells pactes. El resultat de tot plegat és que els tractaments periodístics estan tan condicionats pels interessos a curt termini del partidisme que la premsa no acaba convertint-se en una força que empenyi cap a la regeneració política i la reforma del sistema per impedir la corrupció.